Quin paper hem de tenir les infermeres en la reforma de l'atenció primària?

La nova Estratègia Nacional de l’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPSIC) aprovada darrerament pel Departament de Salut, implica que l’atenció primària passa a ser l’eix vertebrador del sistema públic de salut i social, i reforça els programes de prevenció de la malaltia i promoció de la salut.

Entre els diferents aspectes que es reformaran, pren importància el treball interdisciplinari de tots els professionals de l’atenció primària, sense jerarquies, per oferir una atenció integral a la població. Sense ruptures en el seu pas pel sistema. Els grups professionals hi trobarem: administratius sanitaris, metges i infermeres de família i comunitària, pediatres, odontòlegs, treballadors socials i auxiliars d’infermeria.

De fet, en l’atenció primària de salut el 80 per cent del pressupost es destina als professionals, i no pas a grans infraestructures o aparells com passa en l’àmbit hospitalari. Ara bé, cal que els equips treballin realment com un equip interdisciplinari i els professionals desenvolupin al màxim les competències que els estan reconegudes per la seva formació, i aprofitar així al màxim tots els recursos de l’equip.

I en aquest context, quin paper hem d’assumir les infermeres especialistes en familiar i comunitària?

La nostra capacitat resolutiva està del tot demostrada. La Gestió Infermera de la Demanda és un bon exemple que la infermera resol moltes situacions de salut de pacients que precisen una atenció preferent. El nostre principal atribut és el de cuidar: cuidar per acompanyar, cuidar per alleugerir, cuidar per curar... a les persones, a la família, a la comunitat i ho fem al llarg de tot el cicle vital. I sobretot, acompanyem les persones a prendre decisions referents a la seva salut.

L’especialitat en infermeria familiar i comunitària ens permet regular la formació específica de la infermera que treballa a l’atenció primària i assumir un alt nivell competencial en l’atenció en la infància, l’adolescència, en l’edat adulta i amb la gent gran. Amb una mirada integral i basada en les necessitats de l’usuari i de la família.

Fem avaluacions contínues de la seva situació de salut de forma proactiva, fem educació per a la salut, seguiment de persones amb malalties cròniques, donem atenció als processos aguts i situacions d’emergència, atenem el malalt en procés de final de vida i el dol, vigilem situacions de risc en famílies i comunitats vulnerables, afavorim l’autocura i la desmedicalització, realitzem i interpretem diferents proves diagnòstiques (ECG, espirometria, auscultació, determinació INR, Doppler,...). Hem de ser, doncs, un clar referent dins els equips d’atenció primària perquè estem preparades per atendre el pacient des d’una visió clínica i holística.

En aquest sentit, voldria reforçar la figura de la infermera familiar i comunitària dins el Programa Infància en Salut, com a referent per a les famílies en la promoció i prevenció de la salut en edat pediàtrica.

No puc però obviar el gran repte professional que encara tenim obert: la prescripció infermera. Esperem que aviat es pugui aprovar a Catalunya la regulació ja consensuada i que ens ha de donar cobertura legal i reconeixement en el nostre dia a dia.

Amb l’ENAPISC, cal que les infermeres mantinguem i consolidem la nostra autonomia d’actuació com a membres integrats d’un equip que treballem amb cooperació amb altres professionals per a millorar l’atenció a les persones que atenem.