La residència de gent gran a la Seu

Les persones d’edat avançada conformen un grup de població cada cop més important gràcies al fet que l’esperança de vida augmenta progressivament. Això fa que la nostra societat sigui cada vegada més una societat envellida.

La sanitat progressa i és capaç de combatre millor les malalties. El grau de progrés dels països desenvolupats també ha permès millors condicions perquè aconseguim viure cada cop més.

L’estructura poblacional del Pirineu, en general, i de la nostra comarca, l’Alt Urgell, mostra un envelliment i un sobreenvelliment molt superiors als de Catalunya, la qual cosa agreuja el problema.

Es constata aquesta marcada tendència a l’envelliment amb les dades estadístiques (Idescat). Els més grans de 65 anys suposen el 20,72% de la població, per sobre de la mitjana catalana, que està en un 18,33%. Si mirem l’índex d’envelliment, que és la relació entre la població de 65 anys i més, i la població de 0 a 14 anys, ens indica fins a quin nivell esta? envellida la població: veiem que a l’Alt Urgell és de 159,9, mentre que la mitjana de Catalunya és de 117,5, és a dir, un 26% més elevat. I si mirem l’índex de sobreenvelliment, que indica la presència de persones d’edat molt avançada en un territori determinat (85 anys i més), constatem que a l’Alt Urgell és de 19,5, mentre que a Catalunya és de 16,4.

Totes aquestes xifres provoquen que els centres residencials siguin, actualment, part imprescindible en l’atenció de la gent gran, especialment entre aquells que presenten alta dependència. Aquests centres residencials són centres que ofereixen atenció integral i habitatge permanent a persones més grans de 60 anys les quals, per la seva problemàtica familiar, sanitària, social i/o econòmica, no poden ser ateses en els seus domicilis i necessiten d’aquests serveis.

A l’Alt Urgell, tenim registrades, segons dades de l’Idescat, un total 206 places de residència per a gent gran. A la Seu d’Urgell hi ha 85 places en dues residències: Residència geriàtrica de l’Hospital, amb 14 places, i la Llar de Sant Josep amb 71 places. Si analitzem amb deteniment les dades, comencem a prendre consciència de la greu situació de dèficit que patim.

Si tenim en compte que a l’Alt Urgell hi ha una població més gran de 65 anys de 4.259 habitants i a la Seu d’Urgell de 2.215 habitants, podem comprovar que aquestes places són totalment insuficients i que estem per sota de la ràtio adequada pel que fa a aquesta tipologia de població.

Així doncs, i com corroboren les dades, la comarca de l’Alt Urgell i la nostra ciutat, la Seu d’Urgell, té un dèficit de places assistides perquè hi ha una necessitat creixent que les actuals places no poden absorbir. D’aquest fet se’n dedueix que la construcció d’una nova residència és una necessitat urgent per a la nostra ciutat.

També són remarcables els efectes que provoca la falta de places. Es generen autèntics problemes a les famílies per la separació dels familiars a bastants quilòmetres, per culpa de la burocràcia i de la mancança d’aquestes places tan necessàries. També provoca efectes econòmics, ja que s’han de fer desplaçaments, que sumats als desplaçaments de les derivacions sanitàries, fan que els habitants de la Seu i de la comarca hagin de suportar unes despeses extraordinàries difícils d’assumir.

Es pot constatar que l’equip de govern de l’ajuntament no ha sabut donar una resposta adient a aquesta necessitat real dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. En comptes d’apostar per la construcció d’una nova residència, s’iniciarà en breu la construcció d’un centre logístic, del tot innecessari, per a les brigades municipals que costarà 2 milions d’euros. D’altra banda, també s’iniciarà la reforma de l’hospital per ampliar la residència de 14 a 42 places, malgrat saber que serà clarament insuficient, amb un cost de 2,5 milions d’euros, i ocuparà la planta sotacobert del centre cívic. Tot això, sense tenir tampoc un projecte de futur per a l’edifici actual del CAP que en un futur quedarà buit, una vegada s’inauguri el nou CAP.

Si sumem aquestes dues inversions, el total és de 4,5 milions d’euros. Una nova residència no costaria gaire més. Si realment s’hagués apostat per construir-la, de ben segur podria haver estat una realitat.

Per tant, durant bastant temps seguirem sense una residència en condicions a la nostra ciutat per a la gent gran, mentre veiem com als municipis del nostre voltant se’n van construint.

El suport per garantir una qualitat de vida digna a les persones grans que ho necessiten no pot ser un luxe. És un dret i, com a tal, cal que sigui una prioritat i treballar per garantir-lo.