Lideratge i humilitat

No sóc un coach, ni he fet cursos, doctorats o màsters sobre lideratge, ni tampoc sóc expert en aquesta matèria. Sí que he assistit a nombroses conferències i he llegit molts articles i alguns llibres. Però fora de les lectures i lliçons magistrals de les conferències, on realment he après les qualitats i els valors que ha de tenir un autèntic líder, és a través de la vida (que és una autèntica lliçó d’humilitat) i mitjançant la meva trajectòria professional.

En totes les conferències que he assistit, sempre s’ha comentat que un autèntic líder ha de tenir carisma, talent, motivació, intel·ligència emocional, dinamisme, etc. Però sent veritat tot això, no és suficient. Una de les qualitats que més he valorat sempre és la humilitat, que és el fonament de totes les virtuts. Un autèntic líder no és aquell alt directiu insensible, fred, egòlatra, narcisista, dèspota, arrogant, presumptuós (encara que una gran part social ho creu així). Un bon líder és una persona humana que se sap vulnerable, que té empatia i capacitat d’escoltar i aprendre; amb capacitat de reconèixer els seus defectes i errors, sense necessitat d’atribuir-los als altres, que sap reconèixer les seves limitacions i debilitats, que toca amb els peus a terra i té el màxim respecte als seus subordinats, també, sempre està atent a nous suggeriments i idees dels seus companys i sap treure importància a les seves virtuts i els èxits obtinguts, amb l’objectiu de ressaltar el potencial dels altres. La persona humil no és qui pensa poc de si mateix, sinó qui pensa poc en si mateix (Andrés Raya).

El lideratge fort ha de posar en pràctica les virtuts de l’exemplaritat i l’honestedat, la generositat, assertivitat, la coherència en tot moment i sobre tot l’autenticitat que és l’essència del lideratge. Per desenvolupar aquesta qualitat, els líders han d’actuar amb passió i humilitat, reduir les distàncies i ser flexibles per tal de fer de l’aprenentatge un hàbit. Ser humil comporta treballar en equip, escoltar al client i als empleats. Aquest tipus de líder genera afecte i motivació per part dels seus treballadors. Un líder que creu que és perfecte i que ho sap tot està a un pas del fracàs. La humilitat comporta treure el millor dels altres i demostrar que sempre s’està obert a admetre els seus defectes. Ser humil no significa ser passiu ni estar sotmès a la voluntat de la resta. Ser humil es tot el contrari de ser superb. La supèrbia bloqueja la persona i el professional, tant en l’aspecte físic, com en l’emocional, intel·lectual i social. La humilitat no pot ser interpretada com a debilitat, sinó tot el contrari, és la base d’un gran lideratge. Ser humil no disminueix l’autoritat d’una persona sinó que la incrementa. Un líder humil és el que fa un esforç per escoltar, respectar i acceptar els altres. Un autèntic líder no és qui més ego té, ni aquell que vol semblar més competent, capaç i perfecte.

Al costat de la humilitat hi ha la confiança. Si un líder, és capaç de generar un entorn de confiança, l’acompliment i els resultats del seu equip es multipliquen. La confiança facilita la col·laboració i margina l’egoisme. Diego Larrea deia el següent: “Fer empresa requereix confiança, sense confiança no es pot fer empresa sinó només negocis.” Liderar és convèncer i per convèncer es necessiten raons i també emocions, però sobre tot cal confiança (Mundó).

És impensable que una empresa funcioni sense poder i autoritat. Però, últimament, l’autoritat vertical i formal va perdent força i, paulatinament, la va guanyant l’autoritat moral, a base d’humilitat i assertivitat. “Un líder humil es fa petit per donar als altres l’oportunitat de brillar, d’aquesta manera es va construint una empresa amb èxit, motivada i compromesa. La humilitat es un signe de profunda fortalesa personal, autodeterminació i coratge”(Larrea).

Finalitzo amb dues frases que sempre m’han agradat: “Per gestionar-te a tu mateix fes servir el cap; per gestionar els altres fes servir el cor”(Eleanor Roosevelt), i “per liderar la gent, camina darrere seu” (Lao Tzu).