Contra la violència masclista

Des de l’any 1981, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones se celebra cada 25 de novembre per denunciar la violència masclista i reclamar polítiques per a la seva eradicació. Malauradament, no va ser fins al 1999

que l’Assemblea General de les Nacions Unides assumia aquesta reivindicació i la traslladava als governs i organitzacions internacionals. Una altra vegada, doncs, la iniciativa de la societat civil passava per davant de països, polítiques i governs. És a partir d’aleshores que s’inicia un lent procés de reflexió i sensibilització sobre una de les xacres més reculades en el temps, esteses i perverses contra els drets humans, la dignitat i la llibertat de les dones.

Els fanatisme i la intolerància ha estat una deriva en la història de la humanitat. Des la Inquisició, que sembrà d’injustícia i calamitats el vell continent, fins al drama de les persecucions i estigmatitzacions individuals i col·lectives que al llarg dels segles ha recorregut tot Europa.

Lamentablement, en el temps present, la persecució per raons de raça, religió, opinió o gènere és una constant de la societat moderna, independentment del seu grau de maduresa i desenvolupament; mentre que la discriminació i la violència contra les dones continua sense aturador, tot i atemptar contra els més elementals principis d’igualtat de drets i de respecte de la dignitat humana.

Vivim en una societat pretesament igualitària, però dins un món i una cultura masclista que normalitza les conductes delictives contra les dones. Només cal repassar les dades anuals sobre violència masclista del departament d’Interior o les sentències més recents sobre agressions sexuals per constatar que el sistema no funciona i que la tipificació dels delictes sexuals (violació, abús, assetjament i maltractament) al Codi Penal estan molt per davall de l’humanament exigible.

Des de fa una dècada, Catalunya disposa d’una llei de defensa del dret de les dones, però, en aquest àmbit, com més recursos hi destinem (més professionals, més prevenció i més educació per extirpar aquest llast de la societat), millor. Encara hi ha molt camí per fer i un dia com avui és bo de recordar-ho. La lluita contra la violència envers les dones demana una acció constant i continuada basada en l’educació de la societat (ja des de l’escola), la visibilitat d’un fenomen sovint silenciat i desconegut i la denúncia de la violència masclista, en qualsevol de les seves formes (física, psicològica, sexual i econòmica, entre d’altres).