El sopar/dinar d'empresa de Nadal

El sopar o dinar d’empresa de Nadal representa una forma tradicional de moltes empreses d’agrair als seus empleats l’esforç portat a terme durant l’any. Aquests sopars són, per a alguns treballadors, una tradició llargament esperada, un especial moment per relacionar-se i conviure amb els seus companys, de forma relaxada, divertida, festiva i fora de l’àmbit laboral; també per a altres empleats es pot convertir en un suplici; en tot cas, per a tots, es converteix en un compromís anual, al qual es difícil negar-se.

Però, amb motiu d’aquesta festa gastronòmica i a efecte de dret laboral, es poden produir diferents situacions que hem de valorar. Hi ha molts interrogants, dubtes i preguntes que podem tenir:

1. És obligatòria l’assistència dels treballadors a aquest sopar? En principi, no; excepte que l’empresari, ho vulgui celebrar en horari laboral i, en aquest cas, podria obligar els treballadors/res a ser-hi presents; però si, per qualsevol motiu, alguns empleats no hi volen acudir, l’empresari els podria exigir el compliment de la seva jornada de treball.

2. Es poden publicar fotografies de la celebració? És molt normal que es facin fotografies i es comparteixin en els grups de WhatsApp i en les xarxes socials. Què passa si alguns comensals no volen que aquestes fotos es difonguin a internet? És àmpliament conegut que per publicar una fotografia d’una o diverses persones a les xarxes socials, sempre que siguin identificables, cal tenir-ne el consentiment. Aquest no és necessari que sigui explícit, ja que si alguna persona posa per una foto, s’entén implícitament que està consentint la seva hipotètica publicació. Però pot passar que la persona no sàpiga que aquesta foto pugui ser compartida posteriorment a les xarxes socials. En aquesta situació, és evident que no hi hauria consentiment per a la publicació. Respecte d’això, no cal oblidar que el consentiment sempre és revocable.

3. Si durant el sopar es fa una gravació de vídeo, en la qual apareix un company insultant, amenaçant o criticant de forma greu els seus companys o responsables de l’empresa, segons l’article 54.2 de l’Estatut dels Treballadors, l’empresari podria sancionar-lo o acomiadar-lo de forma disciplinària; a més, el treballador no tindria dret a una indemnització. En un sopar d’aquestes característiques, encara que es porti a terme d’una forma distesa, les ofenses verbals o físiques a l’empresari o companys de feina es poden considerar una falta greu al desenvolupar-se en una reunió d’empresa com és el sopar de Nadal, ja que s’entén que es produeix en l’àmbit laboral. El dret a la llibertat d’expressió no empara les expressions injurioses i menys si es porten a terme amb intenció d’humiliar o vexar el destinatari de forma conscient.

4. Què passa si l’empresari només dóna un obsequi o regal únicament i exclusivament als treballadors que acudeixin al sopar o dinar? És un greuge comparatiu respecte als que no hi han acudit? No es consideraria greuge comparatiu si l’obsequi fos simbòlic o de molt poc valor econòmic; contràriament si és de cert valor, es podria produir una desigualtat respecte als que no hi han assistit. En aquest sentit, el Tribunal Suprem considera contrari a la igualtat el fet de no abonar un xec bancari al portador de 600 euros que l’empresari va donar als empleats que sí que van assistir a l’àgape. L’empresa va argumentar que l’esmentat xec era un simple regal que no entrava dins de la contraprestació del contracte de treball (encara que sí que hi va haver promeses prèvies de donar una gratificació). El Suprem confirma que aquesta quantitat de diners no es pot considerar un obsequi, sinó una gratificació extraordinària de la qual havien estat exclosos, sense justificació raonable, els no-assistents.

5. Es pot considerar accident laboral el produït per un treballador durant el transcurs del sopar de Nadal? No tenim una regulació o normativa específica. En el cas de patir un accident durant el sopar o dinar el jutge haurà d’estudiar diferents aspectes: si aquesta festa està organitzada per l’empresa o pels companys; si és obligada la seva assistència i altres detalls per determinar si es considera accident laboral o no. Si l’accident es produeix de camí o de retorn de la celebració, la jurisprudència, paulatinament, ha anat ajustant el concepte d’accident in itinere, examinant cas per cas. S’ha de subratllar que el consum d’alcohol no desvirtua la qualificació de laboral de l’accident in itinere, excepte que s’acrediti una relació directa de casualitat entre l’accident i l’estat d’intoxicació del treballador.

6.Si l’empresa fa uns anys que dóna una cistella de Nadal, té l’obligació legal de continuar fent-ho, sense cap excusa (com podria ser la crisi que pateix l’empresa). Aquest motiu o altres de semblants no serien causa suficient per justificar un canvi de norma. La sentència del Tribunal Suprem el 2016 va indicar que es tracta d’una obligació per part de l’empresa inclús si travessa moments de penúria econòmica. El costum, en aquest cas, es converteix en un dret adquirit per als treballadors.

Us desitjo unes bones festes de Nadal a tots i especialment als treballadors/es. En el cas que hi hagi un dinar o sopar d’empresa, us recomano que sigui pacífic, tranquil, alegre i festiu. Recordeu allò que diu que “cadascú és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis”. Una copa de més pot donar lloc a comentaris inapropiats i aquests poden tenir conseqüències laborals no desitjades pel treballador.