Tres setmanes de farsa al Tribunal Suprem

Si podíem tenir la intuïció que tot el procés que s’ha estat seguint fins a arribar a l’obertura dels judicis contra els presos polítics catalans podia venir condicionat –si no directament motivat– per la voluntat de venjança després que l’estat espanyol considerés una humiliació l’èxit democràtic del referèndum de l’1 d’octubre, amb tres setmanes de sessions al Tribunal Suprem ja en tenim prou per confirmar que les sospites eren pertinents.

Aquest judici està sent una farsa. Ho és perquè els delictes que s’intenta demostrar que han pogut cometre les persones honestes que seuen al banc dels acusats no s’han comès. Ho és per la injustícia de la situació de presó preventiva en què es troben nou dels acusats des de fa més d’un any i pels efectes que causen la presó i els trasllats en les condicions físiques i mentals amb què han hagut d’afrontar les sessions. Ho és, també, per la presència de Vox, un partit d’extrema dreta, xenòfob i masclista, com a acusació popular.

A l’espera de com evolucioni el judici en les properes setmanes, el que queda de manifest de moment amb els interrogatoris als acusats i a l’examen dels primers testimonis és l’absoluta incapacitat de l’acusació per demostrar cap dels delictes. Ni la necessària violència que cal acreditar per imputar la rebel·lió, ni les despeses públiques vinculades a l’organització d’un referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, que també caldria constatar per fonamentar l’acusació de malversació. De fet, l’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría no va ser capaç ni tan sols de dir si la declaració d’independència havia estat publicada al Butlletí Oficial de la Generalitat, condició imprescindible perquè tingués algun tipus de validesa legal que meresqués com a resposta l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Les diverses fake news venudes com a veritats a través dels altaveus dels grans mitjans de comunicació espanyols estan caient una darrere l’altra. Des del suposat intent d’assalt de la conselleria d’Economia per part d’una massa tumultuària, passant per la presumpta violència dels votants contra els policies espanyols, o la incitació a la violència per part dels líders socials Jordi Sànchez i Jordi Cuixart s’han anat desfent com terrossets de sucre dins del tallat. Tot i així, alerta, res no fa tenir la seguretat que quan arribi l’hora les sentències siguin igualment condemnatòries amb independència del que s’hagi pogut provar o no.

Malgrat tot això, que ha pogut ser constatat per qualsevol que hagi seguit les sessions del judici d’aquests últims dies, sembla que la majoria que sosté el govern de la Paeria, el tripartit del 155, es manté inflexible en la seva posició de suport inequívoc a la repressió policial i judicial contra l’independentisme. Fa tot just una setmana, quatre grups municipals vam presentar una moció conjunta on denunciàvem la farsa de judici que s’està celebrant al Suprem i demanàvem, entre altres coses, que la Paeria es posés al costat de la majoria social de la ciutat per reclamar que s’aturi el procés judicial, l’alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats. Representants de l’Assemblea i d’Òmnium també van intervenir al ple per reforçar els arguments dels grups que presentàvem la iniciativa, però l’equip de govern socialista, amb el suport de la regidora trànsfuga i dels partits que pacten amb Vox a Andalusia, PP i Ciutadans, van despatxar el tema com si fos un mer tràmit. No van mostrar cap empatia per aquells que estan patint una greu agressió als seus drets humans i polítics, desentenent-se d’un clam que el dia abans havia reunit més de 10.000 persones pels carrers de Lleida en una multitudinària manifestació, que culminava la jornada de vaga general convocada per aquell 21 de febrer.

Lleida és una capital fidel al sentir general del país. Els seus ciutadans han expressat, no només l’1 d’octubre, sinó també a les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017, que volen que Catalunya es constitueixi en una república independent. Però més enllà d’això, encara afirmen d’una forma molt més majoritària que estan a favor de decidir-ho tot per mitjans democràtics, que estan en contra de la repressió i que aposten per la pau. Aquells que s’encaparren a donar l’esquena als seus conciutadans, hauran de retre comptes amb ells d’aquí a tres mesos. Junts per Lleida anirà inequívocament a les urnes defensant la Lleida republicana, la democràcia i els drets humans.