Policia de proximitat: seguretat, civisme i convivència

Tothom aspira que la seva ciutat sigui un espai de convivència on les relacions entre les persones estiguin presidides pel civisme com a màxima expressió del respecte mutu i de l’observació d’unes normes compartides en la interacció amb els altres i amb la mateixa ciutat.

En una societat ideal, aquest hauria de ser un codi suficient perquè no hi hagués conflicte entre els ciutadans, però tots sabem que això no funciona així i que, de la mateixa manera que redactem i aprovem ordenances municipals, també necessitem que hi hagi algú que estigui alerta per detectar aquells que se les salten i que les faci complir. Aquesta tasca de garantir la convivència, el civisme i la seguretat recau en bona part en la policia local.

Lleida disposa d’una plantilla de Guàrdia Urbana amb excel·lents professionals, uns dos cents agents que treballen per garantir la nostra seguretat i per perseguir les conductes incíviques que poden comportar problemes de convivència, a més de realitzar altres funcions en el terreny de la regulació del trànsit urbà, de les relacions amb la comunitat o dels serveis assistencials, entre altres. Però malgrat la feina que fan aquests agents al servei de la ciutat, hi ha una sensació força generalitzada que a Lleida hi ha dèficits en seguretat, que hi ha massa conductes incíviques que es produeixen amb una certa impunitat i fins i tot que hi ha problemes enquistats de convivència en algunes zones concretes dels nostres barris.

És davant d’aquesta realitat, constatada a partir de l’escolta activa amb els nostres veïns, que des de Junts per Catalunya Lleida ens plantegem molt seriosament com podem fer de Lleida una ciutat més segura, més cívica i amb millor convivència. La nostra proposta és la policia de proximitat, és a dir, canviar d’un model de policia reactiva que actua quan rep un avís, a un altre que es caracteritza per tenir el màxim nombre d’agents al carrer fent tasques preventives. D’alguna manera, es tractaria de posar al dia aquella policia de barri que permetia als veïns tenir uns agents de referència a qui recórrer no només quan es produïa un delicte, sinó també per alertar de situacions que podien acabar complicant-se. La presència visible i constant de policia al carrer produeix efectes beneficiosos gairebé de forma automàtica. Té un evident efecte dissuasiu entre aquells que pretenen trencar les normes, permet que els agents puguin detectar molts problemes abans que esdevinguin greus i facilita la reacció a determinades situacions amb més immediatesa.

En aquest sentit, si la candidatura que encapçalo obté la confiança de la ciutadania per governar la ciutat en els propers quatre anys, encarregaré que es treballi en aquesta línia. La incorporació a la llista de Junts per Catalunya Lleida del Joan Ramon Castro va justament en aquesta direcció. La seva experiència de vint-i-set anys com a funcionari del Departament de l’Interior exercint com agent dels Mossos d’Esquadra ens aporta una visió professional de com aconseguir que aquesta policia de proximitat faci encara més efectiva la tasca que desenvolupa amb absolut compromís la nostra Guàrdia Urbana. Actualment en situació d’excedència pel seu pas a la política municipal, pot aportar la seva experiència com a caporal dels Mossos d’Esquadra i responsable del Grup de robatoris amb força de la Unitat d’Investigació de l’ABP del Segrià-Garrigues-Pla d’Urgell i de professor a l’Escola de Policia de Catalunya i al Sindicat Autònom de Catalunya.

El canvi que necessita Lleida després de quaranta anys amb la mateixa manera de fer en tots els àmbits de la gestió municipal també passa per garantir als nostres conciutadans una política de tolerància zero amb l’incivisme, de fer complir les ordenances sense que ningú es cregui amb el dret de poder-se-les saltar impunement, de lluita contra el crim, però també de persecució del petit delicte que massa vegades tendim a normalitzar i a acceptar com a consubstancial amb la nostra societat. És el moment de fer una Lleida més segura, més cívica i amb millor convivència.