Un foc devastador

Una de les preocupacions més importants que hi ha al país des de fa algunes dècades és la d’aconseguir una bona gestió del medi rural i natural que ens permeti, entre altres coses, evitar o minimitzar els incendis forestals, o si més no, encarar-los d’una forma encara més eficient per tal que facin el menor dany possible.

El canvi climàtic ens està portant, cada vegada més, a tenir períodes estacionals més extrems, amb temperatures –com les que s’estan vivint aquests dies– que estan fora de qualsevol registre prèviament viscut. Com a societat, cal que ens hi posem, i que ho fem, no com a reacció a un fet concret, sinó com una política a llarg termini que ens prepari per al que pugui venir.

El foc que ha cremat aquesta setmana a la zona de la Ribera d’Ebre, amb extensió cap a les comarques del Segrià i les Garrigues, que ha devastat milers d’hectàrees i que és un dels pitjors incendis que es recorden a Catalunya en els darrers anys, no ha fet més que despertar consciències i veure la realitat del que tenim. Com no pot ser d’una altra manera, la Diputació de Lleida s’ha posat i està a disposició de municipis i alcaldes per oferir-los els recursos necessaris, tant d’àmbit humà com econòmic, que es puguin necessitar, especialment una vegada passi l’episodi de l’incendi i es puguin avaluar les pèrdues i, per tant, la presa de decisions, en aquest sentit, sigui més acurada. La nostra completa solidaritat amb els alcaldes i ciutadans que han viscut un dels episodis més complicats dels últims anys.

Malgrat que es dediquen recursos a la prevenció i l’extinció, quan el foc crema i ho fa amb la virulència d’aquest, que ha tingut una afectació tan gran, sembla que presenciem impotents com avança i acaba amb tot allò que hores abans formava part del nostre entorn mediambiental més proper.

Possiblement, a part de les pròpies conductes humanes inadequades, un dels problemes de fons és l’abandonament i, com a conseqüència, el despoblament rural que s’està produint en les darreres dècades en benefici de les grans concentracions urbanes, i que deixa els camps, els boscos i tots els espais naturals sense una gestió prou acurada. La manca de ramats que pasturin o el fet que es deixin de conrear produccions agrícoles fa que àmplies extensions de terreny generin un sòl de difícil gestió pel seu desús.

Escrivien els professors universitaris Cristina Montiel i Luis Galiana a la publicació Presencia histórica del fuego en el territorio (2013) que “la imatge del paisatge és resultat de la seva evolució històrica, i el comportament del foc també depèn del registre d’episodis passats i de la memòria històrica de la societat amb la qual conviu”.

Aquest és un projecte de tots, en el qual, des de les administracions públiques, com també des de la iniciativa privada, la dels professionals dels cossos de Bombers, Agents Rurals i serveis de prevenció, i la de la mateixa ciutadania hem de seguir impulsant.

Afavorir la pagesia i la ramaderia i a la vegada preservar el territori natural i el món rural ha esdevingut un repte que cal afrontar, així com assegurar en un futur la productivitat sostenible de les terres i el consum responsable de productes de proximitat. Això, segurament, ens assegurarà un futur més ordenat, des del punt de vista d’equilibri mediambiental i, conseqüentment, ajudarem a generar riquesa per al territori.