Seguim endavant i volem ser més

“La injustícia és l’arrel perversa de la pobresa. El crit dels pobres és cada dia més fort però també menys escoltat, sufocat per l’estrèpit d’uns pocs rics, que són cada cop menys però més rics” (papa Francesc, Jornada Mundial dels Pobres 2018).

Voldria destacar dos esdeveniments relacionats i de molta importància per a les persones que treballem i col·laborem a les Càritas diocesanes de la nostra província: Lleida, Solsona i Urgell.

D’una banda, el passat dia 19 de juny vàrem presentar la nostra memòria conjunta de l’any 2018. Els diferents mitjans de comunicació han fet ressò de la informació transmesa, motiu pel qual no em repetiré en aquesta ocasió.

Malgrat tot, vull recordar que el nostre suport està centrat a recolzar econòmicament i emocional les famílies que dia a dia han vist com no podien fer front, malgrat els seus esforços, a les primeres necessitats. La pobresa, després d’un relatiu període de recuperació econòmica, és avui dia més severa. Les persones i famílies que es mantenen en aquesta situació pateixen una privació material molt més greu que anys anteriors.

Ens preocupa que la cronificació de la pobresa perpetuï l’exclusió social d’un important nombre de persones que viuen al nostre voltant. La nostra societat no assegura la igualtat d’oportunitats per a tothom, circumstància que provoca que les persones més vulnerables s’estanquin en aquesta situació i que es transmeti de generació en generació.

D’altra banda, el passat dia 12 de juny es va presentar el VIII Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya. Referent a aquest informe, voldria destacar les següents idees, totes de gran importància.

La primera és que, segons l’Informe, es constata que l’exclusió social es troba enquistada a la nostra societat cada cop més “desvinculada”, és a dir, menys cohesionada, on les diferències entre els més rics i els més pobres són cada cop més importants.

L’Informe exposa que un 18,4% de la població espanyola (8,5 milions de persones) estan en exclusió social, així, són 1,2 milions més que abans de la crisi (2007). D’aquestes, 4,1 milions es troben en situació d’exclusió social severa.

La segona és que existeixen dues manifestacions de l’exclusió social que estan guanyant presència, i que coexisteixen amb altres que ja es manifestaven anteriorment, com són l’habitatge i la pobresa en el treball. Dos milions de persones viuen amb la incertesa de trobar-se sense habitatge, o viuen en un habitatge insegur i inadequat, i un 14% de les persones que treballen estan en exclusió social a conseqüència de la desocupació persistent i la precarietat laboral extrema. D’aquesta manera, ni l’habitatge ni la feina són garantia d’una vida digna per a milions de persones. En el nostre cas, els recursos destinats a habitatge i ocupació són dels que més han augmentat respecte a l’any anterior.

I la tercera és que per part de la ciutadania, en general, es mostra una certa fatiga de la solidaritat. Efectivament, percebem que amb el pas del temps s’ha produït un desgast emocional davant les persones més vulnerables del nostre entorn, però creiem fermament que la societat té la capacitat de tornar a connectar amb el patiment dels més febles. Un exemple d’aquesta possibilitat de canvi és la xarxa humana que tenim a Càritas, composta per 1.350 persones voluntàries i 59 persones contractades.

Aquest és potser un dels principals avantatges que tenim. La solidaritat ben entesa que emana d’un procés individual i participatiu de reflexió i d’interiorització ens garanteix aquest tresor ben preuat. Tot i això, necessitem encara més implicació, com més persones participem de l’acció social i caritativa de Càritas, major nombre d’atencions podrem oferir.

El treball i les accions que portem a terme a les Càritas diocesanes es basen en el reconeixement de totes les persones com a iguals davant la societat i davant de Déu, font de la nostra inspiració, mereixedores d’una vida digna i alliberadora en què la fraternitat sigui el camí per aconseguir un món més just. Atenem i acollim persones que viuen en el nostre entorn més proper –ciutat, barri, carrer, etc.–, persones amb identitat pròpia, que passen pel nostre costat, que viuen situacions que ens són properes i davant les quals no podem tancar els ulls ni les podem fer invisibles.

L’Informe FOESSA i les nostres memòries van adreçades a tota la ciutadania sense distincions i posen de manifest una realitat que tenim al nostre voltant. Les seves reflexions i valoracions serveixen per donar pautes per al discerniment personal i col·lectiu i per donar pistes d’actuació per a totes aquelles persones que mogudes per la inquietud que representa la pobresa i l’exclusió social a casa nostra vulguin participar d’alguna manera amb l’acció social d’entitats com la nostra. Comptem amb vosaltres!