Les xarxes de telecomunicacions a les terres de Lleida: present i futur

El camp de les telecomunicacions és un món farcit de sigles i acrònims críptics, difícils de conceptualitzar globalment, ja que sovint només accedim a dades puntuals i concretes de cada operador, institució o empresa quan ens expliquen la seva informació i perspectives de desplegament al territori.

No es fàcil una visió holística d’aquest complex escenari. Intentem aportar una mica de llum.

Partim d’un consens general: les terres de Lleida, per la seva orografia i demografia, han patit històricament, i encara pateixen, un important dèficit de comunicacions vials, com és a bastament reconegut. Però potser no fem prou èmfasi en l’encara més deficitari món de les comunicacions digitals. Seria oportú fer algunes consideracions al respecte de les tecnologies, els operadors, els serveis, etc. La indústria de les telecomunicacions ens proposa diverses solucions o sistemes tecnològics per oferir-nos cobertura i serveis digitals amb diferents graus d’eficiència i capacitat.

– ADSL/Metrolan: és una tecnologia que mou la informació digital per fils de coure, amb limitacions segons les distàncies a la central.

– Cable, altrament anomenat Fibra Hibrida Coaxial (FHC): la informació i els serveis circulen per fibra òptica (fo) fins a l’armari repartidor de zona –segur que n’haurem vist pel nostre barri–, i des d’aquest punt arriba a les llars per cable coaxial.

– FTTH (Fiber To The Home): fibra òptica fins a la llar. Actualment, és la tecnologia més eficient i cobreix íntegrament amb aquesta modalitat d’altes prestacions tota la ruta de la informació, des de l’emissor fins al receptor.

- 4G/5G: també cal considerar aquestes tecnologies sense fils com a susceptibles d’aportar connectivitat i serveis per a aquells punts de difícil accés a la fibra i amb uns costos molt superiors, atès que s’adreça especialment a la telefonia mòbil.

En aquest escenari, també cal tenir presents els diferents operadors:

– Operadors privats com Telefònica, que presta serveis als seus clients i a altres operadors. Tot en un marc regulador.

– Operadors institucionals: la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), gestionada per la Generalitat, per interconnectar amb fibra òptica les seves seus i dinamitzar els serveis i l’accés a la banda ampla a la ciutadania.

– Xarxa generada per prestadors de serveis d’utilities: empreses de gas, aigua, electricitat i infraestructures vials, entre altres serveis, que instal·len fibra en les diverses obres i actuacions que desenvolupen. Com que la capacitat de transmissió de la fo es pràcticament il·limitada, és possible compartir-ne l’ús.

–Xarxa generada per altres ens públics de caire territorial: per exemple, la Diputació de Lleida, amb una previsió d’inversió anual de 10 MM€, ha acordat amb la Generalitat arribar el 2023 als 213 municipis de la província. Alguns ajuntaments també han desplegat projectes propis de connectivitat, per exemple, la ciutat de Lleida amb la seva xarxa troncal de fibra òptica desenvolupada amb Localret, per un import de 9 MM€ aportats íntegrament pels operadors.

Com a conclusió, i com a conseqüència de la pluralitat de tecnologies i d’actors en el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, cal remarcar la importància de la col·laboració publicoprivada en la definició d’accions, prioritats, complicitats i estratègies conjuntes d’extensió de la fibra a les terres de Lleida, especialment a les comarques de muntanya.Tenir fibra no és gaudir de serveis. Que arribi la fo a un punt del territori, tot i essent essencial, no implica automàticament l’accés de la ciutadania i les empreses als continguts i als serveis que transporta la infraestructura. És necessari que algun operador desplegui aquests serveis fins a l’abonat, aspecte que, de nou, ve condicionat per la rendibilitat econòmica. Aquí el paper de l’Administració com a dinamitzador del procés és imprescindible. Ho és, especialment, a les terres de Lleida per les seves especials característiques geogràfiques i demogràfiques. La situació actual a les terres de Lleida. Els operadors privats: l’operador principal i la resta poden arribar amb fo a les centrals digitals, generalment prioritzant el desplegament en àmbits territorials cercant rendibilitat. Allà on hi ha una central de telefònica digital o una torre de telecomunicacions arribaria la fo i, per tant, es podrien desplegar serveis.

L’operador institucional: La XOC té desplegats des de principis del 2019 uns 3.155 km de fo a Catalunya. Els utilitza per als serveis administratius i, alhora, els lloga a operadors petits i mitjans a fi que aquests estenguin serveis a la ciutadania i a les empreses. A la demarcació de Lleida hi ha desplegats uns 525 km de fibra òptica, del quals uns 157 km estan al Segrià.Objectius, calendaris i estratègies. Telefónica: segons recents declaracions del president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, la previsió és que l’operadora arribi al 100% de cobertura de la fibra òptica a Catalunya el 2022, termini fixat perquè totes les llars catalanes accedeixin a aquesta connexió, actualment a l’abast d’un 72% (de població, no de territori).

Generalitat/XOC: l’objectiu del Govern de la Generalitat és fer arribar la banda ampla pública a la totalitat dels municipis de Catalunya l’any 2023. Es tracta d’un projecte que es durà a terme amb la col·laboració de les institucions del món local, segons recull el Pacte Nacional per la Societat Digital i el Compromís Nacional per al Desplegament de la Fibra Òptica, signat entre la Generalitat de Catalunya i les quatre diputacions catalanes. Pel que fa a les terres de Lleida, la previsió es desplegar uns 1.500 km de fo. Respecte de les capitals de comarca, l’objectiu del Govern és més immediat, ja que, si s’acompleixen les previsions, l’any 2020 totes les capitals de comarca comptaran amb punts de connexió a la xarxa de fibra òptica de la Generalitat. A mode de conclusió. En primer lloc, la província de Lleida es geogràficament prou complexa com per no deixar, únicament, en mans de la iniciativa privada el desplegament dels serveis d’accés a la societat digital. Precisament, aquells llocs d’accés complex són els que més necessiten els serveis digitals per atendre el compromís social, per exemple, donar cobertura als serveis assistencials d’una població envellida. També per aportar noves oportunitats de negoci i afavorir el desenvolupament personal i professional dels joves, arrelant-los al territori i evitant la despoblació, oferint-los noves oportunitats i potenciant serveis com el turisme rural. Una opció transitòria a fi de possibilitar aquesta cobertura seria l’ús de tecnologia 4G/5G per facilitar serveis de banda ampla a determinats nuclis aïllats a costos i prestacions equivalents o el més properes possibles a l’accés amb fo.

No es pot garantir un desenvolupament social i econòmic sense oferir l’accés a uns serveis de telecomunicacions adequats que assegurin, en un món global, la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans i per a les empreses i entitats de l’entorn. Lleida té 231 municipis i 178 polígons industrials. Tots aquests haurien d’accedir a la banda ampla si volem assolir la competitivitat del territori i l’accés de tothom al creixement personal i a la cultura. Tant de bo que aquestes expectatives, previsions i compromisos s’acompleixin.