Lleida Valenta: què és el Govern Obert? (II)

Fa uns dies us vaig explicar les dues primeres propostes que ens han de permetre assolir l’objectiu de la Lleida Valenta, que és el de repensar l’administració de la Paeria. La primera proposta –De la translucidesa a la transparència real– i la segona –De l’audiència a la participació– les podeu recuperar en l’article anterior (publicat el 16 de setembre). Continuem!

Tercera. De l’administració burocràtica a l’administració oberta.En aquesta proposta radica la clau de la transformació de les altres tres, atès que es tracta de modificar l’essència de l’administració actual, tot passant del model burocràtic al model d’administració oberta i per fer-ho cal treballar en la consciència col·lectiva dels veritables motors de l’administració: els empleats. La proposta de transformació inclou De la instrucció a la formació: la principal eina per poder transformar l’administració rau en la formació i l’empoderament dels empleats del sector públic; sense una veritable consciència de necessitat de canvi per moltes eines o plataformes que posin en funcionament això no es produirà. En aquest sentit, cal superar la formació tradicional basada –únicament– en el coneixement de la normativa i dels procediments, i promoure un “desaprenentatge” d’aquests hàbits i costums per poder reaprendre l’actitud i l’adaptabilitat en les dinàmiques de canvi. Una formació que ha de ser segmentada, complexa, transversal: deliver, discover and disrupt. D’un model unidireccional a la multiplataforma: la segona eina per aconseguir esdevenir una administració oberta inclou el canvi de concepte d’un model unidireccional en què el registre i l’atenció ciutadana és individual i presencial i, en determinats procediments, tan complexa que requereix molts intermediaris a un concepte multiplataforma on l’administració electrònica desplegui totes les eines d’interconnexió possibles i on la màxima sigui l’acompanyament ciutadà; amb un sistema que permeti el rastreig de la informació veraç i segura. De la informació a la comunicació: per acabar, cal canviar la comunicació actual basada en la mera informació –o en alguns casos publicitat institucional–, a la informació com un mitjà per la difusió de la informació, l’avaluació i el retiment de comptes i la innovació; una comunicació institucional al servei de la ciutadania.

Quarta. Del model gerencial al model col·laboratiu (o intel·ligent).Cal superar el model d’administració burocràtica i gerencial dels anys noranta, on en els últims anys ja s’ha comprovat que s’ha copiat la pitjor versió del món empresarial en un marc que no encaixa (ni per terminis, dinàmiques, processos ni valors... i que només genera retallades o dèficits estructurals –que comprometen irresponsablement la governança dels futurs vint anys–), per un model col·laboratiu on es valoren les mateixes institucions, les persones, les entitats i el sectors privats; cadascun d’aquests com una peça clau en la transformació. La proposta de transformació inclou Del model gerencial implícit al model col·laboratiu explícit: cal enfortir les institucions i crear xarxes, formals i informals, entre les mateixes institucions i també entre les persones. Del model directiu reactiu a la col·laboració tàcita o intel·ligent: cal superar un model directiu on tot ha d’estar supervisat i teledirigit des dels càrrecs superiors, a una administració en què es valora la col·laboració tàcita i en què els diferents talents, persones i grups poden proposar, treballar i valorar la feina del seu dia a dia. La creació de bancs d’experiències, la PaeriaLab com una proposta de repensar l’administració ad-intra, la implementació constant de projectes entre departaments per fomentar sinergies i millorar resultats i tantes altres propostes que tendeixin cap a la col·laboració, la compartició i la cooperació com a principis inspiradors de la gestió i de l’activitat pública.

Són només reflexions en veu alta sobre la gestió de les persones, processos, espais, dades, tecnologia... que requereixen de calendari, pressupost, voluntat i lideratge. Propostes, projectes i treball que potser no acabarem en quatre anys –l’honestedat també és acceptar les limitacions i explicitar-les– però sí que han de ser suficients per (re)iniciar-ho i repensar-ho tot.