Unes ordenances més justes, ecològiques i socials

Per deixar les coses tal com estaven, no ens calia venir. Ho vaig dir al Ple extraordinari de dilluns passat i ho torno a repetir avui, en aquestes pàgines. Vam entrar a la Paeria amb la convicció que les coses es podien fer d’una altra manera, i ens ho hem aplicat –també– en el marc econòmic.

Aquest dilluns, 21 d’octubre, vàrem presentar les noves Ordenances Fiscals per a l’any 2020, unes ordenances basades en l’acord d’aquest govern d’entesa per caminar cap als objectius que ens vam marcar entre tots a l’inici de la legislatura: fer de Lleida una ciutat propera, connectada, justa, compromesa, saludable, valenta i emprenedora.

Després de 7 anys sense gairebé modificar ni imports ni continguts de les ordenances fiscals, aquest govern vol abordar, a poc a poc però amb responsabilitat i determinació, la seva revisió. Perquè la ciutat avança, els contextos canvien i no només ens hi hem d’adaptar sinó que cal que des d’aquesta Paeria treballem per fer els canvis necessaris que vagin en la direcció de millorar la competitivitat de la ciutat, el seu progrés econòmic, cultural i d’innovació, sense perdre mai de vista el creixement en els valors humans i socials que defensem per, en resum, millorar la vida de totes i cadascuna de les persones.

Per a l’any 2020, ens hem centrat en quatre grans reptes principals, que es veuen reflectits en aquestes ordenances. Per una banda, la reducció del deute i la regularització de les factures al calaix. Ja vam explicar l’abast de l’endeutament d’aquest ajuntament i les hipoteques a curt i llarg termini que suposava amb conseqüències en la gestió municipal i la capacitat d’inversió. En segon lloc, aplicar una fiscalitat més justa, introduint elements de progressivitat, amb la finalitat que contribueixin més aquells que més tenen. També ens hem proposat combatre l’emergència climàtica amb mesures concretes que facilitin el canvi de model energètic, fent ús d’energies renovables i vehicles no contaminants. Aplicarem una sèrie de bonificacions a l’IBI destinades a promoure la transició energètica a energies renovables, a millorar la situació de manca d’habitatge social, a protegir les zones que gaudeixen de menys serveis, i les activitats agrícoles i ramaderes. I per acabar, però no menys important, és també la nostra responsabilitat afrontar un problema molt greu de la nostra societat, perquè afecta un dret fonamental de les persones, que és el dret a l’habitatge. La manca i l’encariment d’aquest està dificultant l’accés a moltes famílies i gent jove. La persistent crisi econòmica manté un degoteig de desnonaments a famílies que ja tenen moltes dificultats econòmiques en el seu dia a dia. Amb aquestes ordenances, des de la Paeria volem treballar en dues direccions; incrementar el parc d’habitatge de lloguer social i mobilitzar habitatge desocupat. Com a primera mesura per contribuir a millorar el problema de l’habitatge a Lleida, implantarem un recàrrec a l’IBI del 50% als immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, és a dir més de dos anys, i no concorrin en cap de les causes justificades detallades en la llei 14/2015 de 21 de juliol. També tindran dret a una bonificació del 10% els habitatges situats en sòl rústic en tota la zona de l’Horta de Lleida, així com els nuclis de Sucs i Raimat.

Aquestes mesures no tenen com a objectiu principal el recaptatori, sinó que són un primer pas per avançar en aquells reptes que tenim com a ciutat i com a país. La situació econòmica heretada, i sobradament coneguda per totes i tots, ens obliga a ser responsables en la gestió dels ingressos. De la mateixa manera, la capacitat fiscal és el que ens permetrà elaborar uns pressupostos valents i responsables, marcats per les prioritats abans esmentades i que reverteixin en una millora dels serveis que reben els ciutadans, que no deixin de banda els més desfavorits i donin resposta a les necessitats de les famílies. Que protegeixin a la petita i mitjana empresa i a l’activitat agrícola i ramadera. Perquè, com he dit només començar, per deixar les coses tal com estaven, no ens calia venir.