El comerç de proximitat, la nostra aposta per Lleida

Ara que acabem de passar la festivitat de Tots Sants, que cada cop té més ressonàncies de la celebració nord-americana del Halloween que no pas de la nostra tradicional castanyada, el xip mental de tothom –amb el permís de la campanya electoral en marxa per les eleccions generals de la setmana que ve– ja comença a mirar cap a les festes de Nadal.

És, segurament, el moment més esperat de l’any pels comerciants, que viuen en aquestes dates d’augment del consum la seva temporada més important per tancar un balanç anual més o menys positiu. Si Halloween ha arribat per quedar-se com un efecte més de la globalització, també hi ha una altra data importada que des de fa uns anys marca l’inici de la campanya de Nadal, el Black Friday, que enguany s’escau en el 29 de novembre. Aquest invent consumista, vinculat sobretot a les grans cadenes i franquícies, consisteix a oferir descomptes molt temptadors que fan avançar dues o tres setmanes la voràgine de les compres, encara que no sempre tingui una valoració positiva per part dels comerços tradicionals. El fenomen global els obliga a sumar-se a la campanya de descomptes que les multinacionals poden fer perquè maneguen grans estocs, tot i que en el seu cas moltes vegades l’increment de vendes no els compensi prou.

És un exemple de com el comerç de tota la vida ha d’adaptar-se a noves exigències dels consumidors, que adquireixen nous hàbits de compra cada vegada més vinculats amb dinàmiques que no tenen necessàriament res a veure amb com s’han fet les coses tota la vida. És el cas, també, de les compres per internet, que aquí encara són molt minoritàries respecte a la compra física, però que estan en constant creixement, especialment entre els més joves. És evident que el comerç ha de fer passes per adaptar-se als nous temps, però també és necessari que des de la Paeria acompanyem en aquest procés i que, a més, no introduïm nous elements de neguit per al nostre teixit comercial.

En aquest sentit, les tres forces polítiques que integrem l’equip de govern com a resultat del pacte assolit després de les eleccions municipals del passat mes de maig tenim com un dels punts programàtics del nostre pla d’actuació l’aposta pel comerç de proximitat i la revitalització comercial dels barris, on resulta feridor comprovar la quantitat que hi arriba a haver de locals comercials amb les persianes abaixades. També tenim clar que no compartim el model de grans superfícies comercials fora del nucli urbà, que el que farien a la pràctica és allunyar encara més els compradors dels nostres barris, treure’ls de les actuals àrees comercials i perjudicar el dinamisme de l’Eix Comercial o la Zona Alta. A més, els potencials clients que poguessin venir de fora per acudir a aquestes macrosuperfícies no tindrien cap estímul ni cap necessitat de posar els peus al centre de Lleida i, per tant, l’impacte econòmic per al conjunt de la ciutat d’una instal·lació d’aquestes característiques seria ben escàs. Fins i tot alcaldes de poblacions del nostre entorn, com els de Mollerussa, Tàrrega, les Borges, Alcarràs, Balaguer, Torrefarrera, Alguaire, Almenar o Alfarràs, han mostrat la seva preocupació per com podria arribar a afectar al seu propi comerç la irrupció d’un complex com el que l’anterior govern impulsava a la zona de Torre Salses.

Una altra cosa seria –com és la nostra voluntat–, que aconseguíssim implantar un centre comercial dins de l’entramat urbà. La demanda dels consumidors lleidatans respecte a un centre comercial probablement hi és, però els nostres esforços han d’anar encaminats principalment a desenvolupar el Pla de l’Estació per aconseguir un doble benefici: d’una banda, cobrir aquest tipus d’oferta comercial que actualment no trobem a la nostra ciutat i, d’una altra, aprofitar aquesta ubicació cèntrica per esdevenir un pol de dinamització del barri de Noguerola, de Príncep de Viana i de la part de Pardinyes més propera a l’estació. Si el centre comercial està dins del cor de la ciutat, o si se n’establissin diversos de mitjà format repartits pels diferents barris, aniria en benefici dels compradors, que tindrien més oferta, i dels comerciants tradicionals, que veurien incrementat el flux de potencials compradors al voltant dels seus establiments.

Aquest ajuntament té clar cap on vol orientar l’estratègia comercial de la ciutat. En això, els programes dels tres socis de govern eren força coincidents abans de les eleccions municipals, i l’acord que ens vincula des del mes de juny ho referma.