Els pressupostos realistes

La presentació i aprovació dels pressupostos municipals és, de llarg, el moment més important de l’any per a una regidora d’Economia. En un exercici de responsabilitat, abans de definir els comptes per al proper any cal conèixer l’estat econòmic en què es troba el consistori analitzant què s’ha fet fins al moment i, aleshores sí, establir les bases dels propers mesos. En això hem treballat les darreres setmanes i, fidels a la voluntat de transparència d’aquest nou govern municipal, això us presentarem els propers dies.

Hem explicat diverses vegades que la delicada situació financera en què es troba l’Ajuntament de Lleida, donada sobretot per un deute que supera el 100% del pressupost anual, condiciona inevitablement tota acció de govern. Per aquest motiu, el pressupost per al 2020 és realista en els ingressos i contingut en la despesa. Només així aconseguirem una gestió responsable del diner públic. I voldrem explicar-lo a bastament perquè la ciutadania sigui coneixedora de com s’inverteixen i en què es tradueixen els seus diners.

A l’hora de definir les ordenances vam apostar per avançar cap a una fiscalitat que volem que sigui justa i progressiva, la qual ens ha de permetre mantenir l’acció de govern així com ens ha d’assegurar l’aplicació de polítiques de redistribució social. Però l’herència pressupostària que hem trobat compta, per una banda, amb una previsió d’ingressos sostingudament irreal tant en els corrents com en inversions en què es van preveure 13 milions d’euros que pràcticament s’han quedat sense executar totalment, com és el cas del Museu Morera o l’oportunitat perduda en el Pla de Barris Noguerola.

Això ens ensenya que a l’hora de traçar l’estratègia econòmica d’una ciutat és imprescindible fer-ho amb una previsió d’ingressos que malgrat que s’allunyi de l’ideal ha de ser, per sobre de tot, real. Si no, tal com demostren les factures impagades trobades al calaix i que hipotequen part del pressupost de l’any vinent, topem amb uns números que no ens serveixen per a la correcta gestió de la ciutat. Revertir-los és una tasca àrdua i complexa però que entomem amb ganes, consens i criteri.

Només d’aquesta manera aconseguirem anar eliminant el deute de 175 milions d’euros que té actualment aquest consistori, el qual equival a 1.273 euros anuals per habitant, una xifra que triplica la de la mitjana dels municipis de més de 100.000 habitants de Catalunya. Lleida té prou virtuts i prou potencial com per ser capdavantera en moltes coses però no en deute mitjà per ciutadà, i és també aquí on centrarem molts esforços.