L'EMU davant la crisi del coronavirus

L’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida, SL (EMU) va comunicar recentment que eximirà del cobrament del lloguer del seu parc públic d’habitatges les famílies que hagin vist reduïts o eliminats els seus ingressos a conseqüència de l’estat d’alarma sanitària, en principi mentre duri aquest estat de crisi provocat pel Covid-19.

Aquesta mesura es fa també extensiva als establiments arrendats per l’EMU vinculats a una activitat comercial o econòmica. En el mateix sentit, la setmana passada es va signar un conveni entre la Paeria i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a la cessió d’habitatges de titularitat pública propietat d’aquesta última, tots situats a la ciutat de Lleida, amb la voluntat d’oferir habitatge davant el dèficit i emergència residencial patent a Lleida, i que probablement es veurà agreujat per la crisi actual. Dins aquest conveni es disposa que la gestió de l’ús dels habitatges cedits serà assumida per l’EMU, que tramitarà l’accés a aquests habitatges públics a persones en situació d’especial necessitat i vulnerabilitat o amb risc d’exclusió residencial de la nostra ciutat.

Aquestes dues mesures preses per l’empresa municipal formen part, entre altres, d’una finalitat social de la citada empresa que han de donar resposta al dèficit residencial que pateix la ciutat, i cobrir així la necessitat d’oferir habitatge de promoció i titularitat pública per a les persones més vulnerables, víctimes de reiterats desnonaments i d’una preocupant injustícia social, a les quals les diferents crisis que ha viscut el país, des de l’any 2008 fins a l’actual crisi provocada pel coronavirus, ha dut a la pràctica exclusió residencial.

Creieu-me si us dic que hi ha una ferma voluntat per part del Consell d’Administració de l’EMU de revertir l’actual situació de dèficit residencial, per la qual cosa s’ampliarà el parc d’habitatge de titularitat pública, al qual se centraran tots els esforços durant els propers mesos, sobretot per la situació econòmica en la qual es trobaran les famílies mentre duri l’alarma sanitària i, especialment, un cop finalitzada.

Per dur a terme aquest nou rumb de l’empresa municipal calia elaborar prèviament un estudi ampli i seriós sobre la situació econòmica, financera, patrimonial i jurídica en la qual es trobava i es troba la societat municipal, amb el compromís de transmetre la imatge més fidel de l’empresa a la ciutadania. Gràcies als diferents informes aportats per experts comptables i jurídics s’ha pogut fer una radiografia de l’estat de l’EMU, ajustant la seva realitat econòmica a la comptabilitat, de la qual cal destacar el seu enorme endeutament.

No era ni és cap secret l’enorme endeutament de l’EMU, identificada per aquest motiu com l’aneguet lleig dels diferents ens vinculats a l’ajuntament de Lleida, sabedor que en el cas de no prendre cap mesura urgent de reestructuració del seu deute, abocava l’empresa a la seva dissolució per fallida amb la conseqüent, preceptiva i previsible, sol·licitud de concurs de creditors, amb els evidents perjudicis econòmics i socials que això podia comportar al consistori municipal, i de retruc, a la ciutadania. Ateses les circumstàncies, durant aquests últims mesos, des de la direcció i els serveis tècnics de l’empresa municipal, del coordinador econòmic de l’ajuntament i des de les diferents regidories competents, s’ha treballat en l’elaboració d’un pla de sanejament financer que marqui un punt de sortida, un cronograma per als propers quatre anys, amb la voluntat de convertir l’entitat en una empresa viable, i que irremeiablement havia de passar per l’aprovació del refinançament del deute que li permetés alleugerir la seva càrrega financera. A aquests efectes, a l’última Junta General de l’EMU, dins el Ple Municipal, celebrada (telemàticament) l’últim dia del mes de març, es varen aprovar finalment els comptes anuals de l’exercici 2019 de l’empresa municipal, el refinançament de gran part del deute (42 milions d’euros) amb l’entitat financera creditora, i l’avantdit pla de sanejament financer.

El pla de sanejament navega en la línia que he manifestat abans. No és un pla adreçat a obtenir un lucre o rendiment, sinó més aviat a la necessitat de complir amb un servei públic, el de servir de base per dotar d’un pla d’habitatge a la ciutat. L’EMU aconsegueix d’aquesta manera una bombona d’oxigen que li permetrà planificar més còmodament la seva primordial i urgent funció, la de cobrir l’emergència residencial de la ciutat, present i futura, i a la qual decididament hem de centrar els esforços, sense deixar de costat el fet de gestionar una nova política de generació d’ingressos, que no depengui només de crèdits i subvencions o de l’obtenció de la renda dels seus habitatges o locals arrendats, sinó, entre altres, d’una major implicació, planificació, explotació i comercialització dels seus actius immobiliaris (solars, terrenys) o el desenvolupament i execució de plans urbanístics, per evitar d’aquesta manera la recerca de finançament de tercers i del mateix soci (Paeria), ja prou ofegat pressupostàriament. Donarem així compliment amb el que es va acordar al Pacte d’Entesa per part dels consellers designats per l’equip de govern de la Paeria (ERC-AM, JxCat, Comuns) –amb la confiança que s’hi sumin la resta de consellers i consellera– amb el benentès de reformular l’EMU, per reduir el seu endeutament i transformant-la en una agència eficaç de gestió de l’habitatge públic, impulsant la rehabilitació i la mobilització d’habitatge buit en mans de grans tenidors.

No vull acabar aquest escrit sense donar ànims a totes aquelles persones, famílies i empreses afectades per l’actual crisi sanitària, a totes elles, que sàpiguen que ens en sortirem i, sobretot, que ja queda un dia menys.