La llosa de l'Impost de Successions

Aquests dies la Consellera de Presidència i portaveu del Govern de Catalunya ha manifestat que, si Catalunya fos independent, els nostres governants haurien gestionat millor la crisi sanitària del Covid-19. Indubtablement, la proximitat fa que es coneguin millor quines són les necessitats reals de la població en cada zona geogràfica.

En qualsevol cas, no tinc la capacitat ni les dades suficients per poder discernir si això hauria estat així o no, prenent en consideració que a tots els governs europeus aquesta crisi els ha agafat a contrapeu i no van preveure el que els venia a sobre. A tall d’exemple, recordem que quan a mitjans de febrer es va cancel·lar el

Mobile

World Congress, tant el Govern espanyol com també el català asseguraven que, des del punt de vista epidemiològic no hi havia risc d’una malaltia generalitzada i que, en tot cas, la Sanitat estava perfectament preparada per fer front a una afectació puntual. En definitiva, no hi ha prou dades objectives o definitives per concloure qui ho hagués fet millor o amb més encert.

El que sí que és una dada objectiva irrefutable és que, malgrat comunitats autònomes com Madrid, el País Basc, Galícia, Cantàbria, Múrcia, Extremadura o Andalusia, pràcticament han eliminat l’Impost de Successions, i resulta que el passat divendres 24 d’abril, en plena crisi del coronavirus, el Parlament de Catalunya va aprovar una reforma de l’Impost sobre Successions i Donacions que el situa novament com un dels més alts de l’Estat espanyol.

D’entrada, hem de dir que, amb caràcter general, l’Impost de Successions és injust pel fet que grava la transmissió de béns, en la majoria dels casos a familiars, que el causant ha adquirit al llarg de la seva vida gràcies als recursos que va generar i pels quals ja va pagar impostos, entre altres, l’Impost del Patrimoni, que a Catalunya segueix vigent.

El cas és que la nova reforma ve a suposar un increment considerable per tal que paguin més precisament els familiars directes (fills, pares i cònjuge) i aquells que rebin una herència si ja disposen d’un patrimoni elevat pel mer fet de tenir-lo, a més de reduir substancialment les bonificacions que fins ara existien.

En efecte, l’any 2014 ja es va produir una primera modificació de l’impost sobre successions a Catalunya, i els fills van passar de tenir una bonificació general del 99%, pel sol fet de ser fills, a una bonificació que oscil·lava entre el 99% i el 20%. Arran de la nova reforma aprovada el passat 24 d’abril, aquesta bonificació oscil·la ara entre el 60%, en el millor dels casos, i el 0% en el pitjor. A més, quan s’hereti una empresa familiar amb dret a una reducció del 95%, les bonificacions per ser fills (que són les que realment s’han modificat) desapareixen del tot i passen a 0%. Això comportarà que, a l’hora de liquidar l’Impost de Successions en una herència, calgui analitzar si practicar la reducció del 95% només per l’empresa familiar o, al contrari, gaudir de la bonificació general per ser fills que correspongui i que, ja hem dit, pot anar del 60% al 0%. Està clar que tot dependrà del percentatge que el valor de l’empresa familiar representi en el conjunt de béns a heretar.

D’altra banda, com avançàvem, es tornen a introduir els coeficients multiplicadors per patrimoni preexistent per als contribuents dels grups de parentiu I i II (fills, cònjuge i ascendents), de manera que els contribuents que rebin una herència i que ja tinguin un elevat patrimoni (500.000 €) suportaran una major càrrega. Des del 2010, els coeficients multiplicadors només s’aplicaven als grups III i IV (col·laterals, ascendents per afinitat i estranys). Amb uns exemples comprovarem com afectarà, a la pràctica, aquesta modificació. Així, un fill major de 21 anys que rebia una herència de 600.000 € fins ara pagava per successions a Catalunya 6.618 € i, amb la nova tributació, passarà a pagar-ne 44.569. Un hereu que rebia 400.000 euros fins ara havia de pagar 2.707 € i, després de la reforma, n’haurà d’assumir 20.017. Finalment, un hereu que rebia una herència de 175.000 euros, fins ara en pagava 349 i arran de la modificació n’haurà d’assumir 2.932. Està clar que caldrà planificar la nostra futura successió. No fer-ho pot provocar que els nostres hereus hagin de malvendre una part del patrimoni per poder pagar aquest impost.