En defensa de Lleida i el Segrià

Fa pocs dies, concretament just després que el president Torra decretés el confinament perimetral de la comarca del Segrià, els i les socialistes del PSC de les comarques de Lleida vam fer públic el manifest que porta per títol el d’aquest mateix article. Un document que va més enllà d’una declaració d’intencions i la crítica davant la improvisació que el Govern de la Generalitat ha demostrat en la gestió d’aquesta crisi.

Vèiem, des de feia molts dies, com nous focus de la pandèmia apareixien a territoris d’Osca i com, en aquest cas sí, les institucions d’allà actuaven amb celeritat, mentre aquí es deixaven passar els dies i els missatges confusos i contradictoris entre els mateixos socis de Govern. Un seguit de despropòsits que portaven a un primer confinament del Segrià i un segon pas d’increment de restriccions a la ciutat de Lleida i als municipis d’Alcarràs, Soses, Seròs, Aitona, la Granja d’Escarp, Massalcoreig i Torres de Segre. Tot plegat, davant de la sorpresa, enuig i confusió d’alcaldes i ciutadania. Aquest Govern que s’autodefinia plenament competent i prometia un país millor ha deixat moltes i molts perplexos. Clar que alguns ja portàvem anys advertint on ens portaven les retallades i les polítiques de recentralització.

Davant de tot plegat, els i les socialistes de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran exigim respecte envers el nostre territori, la nostra història, la nostra gent i el model socioeconòmic. Cal unitat d’acció i professionalitat de les administracions en la presa de decisions durant el confinament, que totes (ajuntaments, consell comarcal del Segrià, Diputació de Lleida, Generalitat, Govern d’Aragó i Estat), juntament amb la societat civil, vagin a l’una i utilitzin tots els recursos disponibles per poder contenir el Covid-19 i compensar els efectes adversos.

Així doncs, cal disposar de més recursos per fer una detecció, aïllament de tots els positius i seguiment dels seus contactes. I per això requerim més suport al sector sanitari, més efectius de cossos de seguretat, una taula d’emergència social i ajudes als ajuntaments, a les empreses i a les famílies afectades.

En aquest context, ha estat evident que la Generalitat no ha comptat amb tots els agents del territori a l’hora de prendre les decisions i ens ha amagat informació. Cal transparència i una autoritat clara en la presa de decisions (recordem que des del maig, que va dimitir el secretari general de Salut Pública, ningú s’ha fet càrrec d’aquesta tasca, pal de paller per a una gestió eficaç de la pandèmia).

A més, rebutgem la mala imatge que s’està donant de la pagesia i els temporers que venen a aquesta terra, amb tot el dret, a treballar. El sector agroalimentari de Lleida amb els seus productes alimentaris és reconegut internacionalment pel seu treball professional i rigorós. Al mateix temps, els temporers són una part imprescindible d’aquest sector i no són els culpables de la situació actual. Les inspeccions de treball són constants, nombroses i exigents i constaten el compliment de les normatives actuals. Conscients que hi ha persones en situació irregular que no poden treballar, i no treballaran, que malviuen sense recursos, és vital que siguin igualment ateses, per la qual cosa reclamem una taula social urgent per garantir un mínim suport.

Finalment, reivindiquem la capitalitat de Lleida a Catalunya. Volem un projecte de progrés per a la capital de Ponent i per al conjunt del territori interior, per deixar enrere la visió centralista, esbiaixada i antiquada de les comarques de Ponent. Per tot plegat, als i les socialistes de les comarques de Lleida, Pirineu i Aran ens trobaran sempre per col·laborar en tot allò que sigui possible, oferint, com s’ha fet a la ciutat de Lleida, les eines necessàries per sortir tan aviat com sigui possible junts i reforçats de l’actual crisi.