Prou de criminalitzar la nostra pagesia i les nostres centrals de fruita

La nostra pagesia, les nostres centrals de fruita i els seus treballadors i treballadores són aquestes darreres setmanes objecte de mirades i focus de crítiques per part d’algunes institucions, administracions i persones que pretenen –volgudament o involuntària– convertir el sector en l’epicentre i l’origen dels rebrots de Covid-19 que pateix el conjunt del nostre territori.

Malauradament, però, no ens ve de sobrevingut. No és cap novetat. La pagesia ha estat i és a casa nostra un sector estigmatitzat i objecte de continus greuges que posen en perill una activitat econòmica, social, cultural i identitària clau a les nostres terres. Un sector de present i de futur de què ens en sentim plenament orgullosos i que de ben segur, com ha fet fins ara, superarà aquesta situació adversa més fort i preparat que mai.

Des de l’inici de la pandèmia, els pagesos i les centrals de fruita d’Aitona han complert escrupolosament totes i cadascuna de les mesures de seguretat i de prevenció i el protocol d’actuació establerts pels governs català i espanyol –a petició dels ajuntaments del Baix Segrià– per tal de garantir la salut i el benestar dels treballadors i treballadores i el desenvolupament segur de la campanya de la recollida de la fruita. La nostra pagesia i el sector fructícola han demostrat novament al llarg de tota la crisi sanitària ser un referent de compromís, rigor, professionalitat i responsabilitat. Elles i ells seran un dels principals abanderats de la reconstrucció de les terres de Lleida després de la pandèmia i un exemple per a administracions i societat de com s’ha de fer front a una situació tan complexa com la que estem vivint. Assenyalar, doncs, els nostres pagesos i temporers com a culpables dels rebrots de coronavirus només es pot deure a una manifesta falta de coneixement del territori, de la seva realitat i de la seva idiosincràsia; o a una voluntat pretesa d’expulsar-se responsabilitats i seguir criminalitzant un sector ja de per si assenyalat de forma incomprensible al nostre país.

L’augment de casos de Covid-19 a les terres de Lleida, coincidint amb l’inici de la campanya de la fruita, no ens ha agafat desprevinguts ni a Aitona ni al Baix Segrià. Des del passat mes d’abril, molt abans de l’inici de la recollida, ja vam advertir insistentment a totes les administracions i institucions catalanes i estatals competents de l’enorme risc que podria representar per al territori l’arribada massiva de persones vingudes d’arreu de l’Estat espanyol sense contracte o en situació irregular per a treballar en la campanya.

Durant l’estat d’alarma, quan els desplaçaments entre províncies estaven expressament prohibits, i malgrat advertir i denunciar reiteradament aquesta situació, a Aitona vam ser testimonis de l’arribada al municipi i a la comarca d’un nombre ingent de temporers d’arreu de l’Estat espanyol sense contracte de treball o en situació irregular. Amb l’evident problema sanitari que això podria generar, tal com ha acabat succeint desgraciadament. I tot, sense cap control estatal que frenés aquesta migració i sense cap protocol de detecció de la Covid-19 per a les persones implicades; víctimes, totes elles també, del mateix procés d’estigmatització que pateixen els nostres pagesos i que no admet cap tipus de justificació.

Aquesta negligència –de la qual ja hem exigit responsabilitats– sumat a l’evident relaxament dels protocols sanitaris que s’ha produït després de la fase de desescalada, han generat el caldo de cultiu perfecte per a la proliferació d’un virus que novament colpeja amb força tots els nostres sectors de la societat.

Les mirades, doncs, cal focalitzar-les aquí, on rau la veritable gènesi del problema que ara patim: en la desatenció de les peticions i necessitats que hem traslladat els ajuntaments de les terres de Lleida; en la permissivitat en l’arribada massiva de temporers sense contracte; en la tardança en l’adopció de certes mesures de prevenció; en la falta de recursos sanitaris i de seguretat per a prevenir el contagi i fer un rastreig de les persones infectades...

Ara ja fem tard, però no del tot. Encara ens queda un bri d’esperança. I aquest passa pel compromís dels nostres veïns i veïnes amb el compliment escrupolós de totes les restriccions i mesures de prevenció, i per encarar la gestió d’aquesta pandèmia de forma coordinada com hem exigit i reclamat de forma unitària tots els municipis del territori.

Si unim esforços i seguim l’exemple de la nostra població, dels nostres pagesos, dels nostres temporers i de les nostres centrals de fruita, superarem amb èxit aquesta pandèmia. Ara més que mai cal fortalesa, compromís i la suma d’aliances, accents i consensos per a vèncer la Covid-19. Aquests espais i lluites compartides poden ser un banc de proves per fer un pas més i repensar conjuntament com imaginem la reconstrucció de les nostres comarques i els nostres sectors estratègics i el paper que volen exercir en la vida post-Covid i en el país en el present immediat i en el futur. Com garantim que les famílies agràries puguin viure de la seva feina? Com fem viables el repoblament de les nostres comarques? Quines inversions ens ajudaran a sortir d’aquesta situació de fragilitat i angoixes? Com ens preparem millor per fer front a la propera crisi de salut pública i ser la millor resposta? És també la idea que hi ha darrere del “pacte federal intern” del Vicepresident 1r de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre. Les comarques de l’oest i el nord i

els seus sectors estratègics volen ser protagonistes del país.