Normes jurídiques en temps de coronavirus i control de legalitat

val a dir que des de principis de març, pocs dies abans de la declaració de l’estat d’alarma, els governs de les diferents Administracions en què s’estructura l’Estat s’han llançat a una cursa desenfrenada de promulgació de diferents normes per ordenar la lluita i el desenvolupament de les accions contra el virus del Covid-19, amb disposicions que incideixen, especialment, sobre la conducta i els moviments de les persones, en algun cas, de forma contradictòria.

No havia estat la meva intenció comentar aquestes disposicions, malgrat la seva varietat i important incidència en la vida social, que ara diuen, en el dia incert en què s’hagi superat el Covid-19, s’estructurarà sobre bases noves i diferents. Hi ha gent molt preparada que ho sap fer millor. Però en els darrers dies, després de llegir les disposicions promulgades per la Generalitat que restringien la mobilitat de les persones a la comarca del Segrià, he canviat d’opinió i, respectant les dels altres, volia fer alguns comentaris.

En primer lloc, sorprèn el rang de les normes que va dictar la Generalitat per acordar el confinament perimetral del Segrià, i altres limitacions a la lliure circulació de les persones que hi viuen. La norma dictada pren la forma de resolució, que està situada en els llocs inferiors de l’escala que configura la jerarquia normativa. Porta la firma conjunta del conseller d’Interior i de la consellera de Salut.

I un pensa que, en consideració als efectes que es deriven d’aplicar la resolució, potser hauria estat més adient vestir-la amb les formalitats d’una ordre o d’un decret que, a primer cop d’ull, sembla que transmeten més clarament una vocació de norma de caràcter general, dirigida a un grup indeterminat de persones.

Un altre aspecte que crida l’atenció és que cap de les resolucions dictades per la Generalitat es fonamenta en la Llei Orgànica (de l’Estat) 3/86, de mesures especials en matèria de salut pública. Només es fonamenten en normes anteriors de la mateixa Generalitat.

Tampoc consta a les mateixes resolucions que, per a la seva validesa, cal que siguin ratificades pel jutjat corresponent, atès que s’imposen restriccions a la llibertat i a altres drets fonamentals.

Res a dir si aquestes normes de la Generalitat fossin suficients, però no ho són. El sistema normatiu, mitjançant la LO 3/86 dóna eines a totes les administracions públiques per protegir la salut pública i evitar-ne el deteriorament, i els atorga potestat per imposar les mesures de prevenció i control que siguin adients per evitar la propagació de les malalties transmissibles. Per tant, cal esperar que quan una administració imposa restriccions de moviment per motius sanitaris s’empari en la norma jurídica que ho autoritza.

Però, al mateix temps, el sistema jurídic assigna a jutjats i tribunals la funció de vetllar per la garantia i respecte dels drets fonamentals de les persones, i, respecte de les Administracions públiques, mitjançant la revisió de la legalitat de llurs actuacions.

Per complir amb aquestes disposicions, la mateixa Generalitat presenta les resolucions al jutjat demanant-ne llur ratificació, que és atorgada, si s’escau, tenint en compte les disposicions de la LO 3/86, tal com consta en les interlocutòries judicials dictades.

En resum, l’Administració de la Generalitat no es recolza en la LO 3/86, però el seu contingut és la base fonamental per a la posterior autorització de les seves resolucions per al jutjat corresponent. Queda un darrer punt a comentar. Segurament, per evitar la derogació judicial de la resolució, la Generalitat, els dies 12,14 i 17 de juliol va presentar al jutjat un esborrany o projecte de resolució que va sotmetre a ratificació o aprovació, amb el resultat que tots coneixem; i posteriorment, els dies 13, 15 i 18 de juliol va publicar les resolucions al DOGC, que són promulgades amb el corresponent número d’ordre.

Però amb això es crea un dubte, atès que no podem dir que les resolucions presentades al control judicial siguin les promulgades posteriorment al DOGC, en tant que es tracta d’esborranys d’una data diferent i, com a esborranys, no han estat promulgats, i tampoc coincideixen, exactament, amb la resolució publicada.

Tot això, sumat a la informació tramesa als mitjans, ha creat molta confusió en els ciutadans, que finalment s’ha vist agreujada perquè la darrera resolució esmentada, la que porta data de 18 de juliol, el seu punt 2, diu que “es recomana que la població...”, i amb això es trenquen tots els esquemes apresos, atès que la característica essencial d’una norma és el seu caràcter imperatiu.

La norma mana, ordena seguir una conducta. Una recomanació no és pas una ordre, un manament, i d’aquesta manera s’ha donat lloc a una norma que no té contingut normatiu. Podem dir que amb aquesta resolució de 18 de juliol s’aconsegueix la quadratura del cercle.