Torreblanca-Quatre Pilans: a què juguem?

Una ciutat que vulgui estar preparada per a l’esdevenidor ha de tenir una reserva de sòl industrial. Aquest axioma crec que el compartiria tothom, sigui quina sigui la seva posició ideològica o personal. Però obtenir-lo no és tan fàcil com expressar-ne la necessitat

S’han de tenir o comprar els terrenys, s’han de transformar des del punt de vista de la qualificació, s’han d’urbanitzar i després vendre, la qual cosa vol dir que cal fer-ho amb unes condicions atractives per a les hipotètiques empreses interessades. Lleida fa una dècada que està intentant obtenir nou sòl industrial i, des de fa el mateix temps, manté les consegüents converses amb la Generalitat de Catalunya, que és qui en darrera instància té la potestat de tirar urbanísticament endavant qualsevol projecte d’aquesta naturalesa. Se’ns ha tramès de la seva part que cal impulsar un únic projecte d’aquesta naturalesa per tal que pugui satisfer les necessitats que en aquest àmbit té la nostra ciutat.

En totes i cadascuna de les converses mantingudes se’ns deia que aquest projecte per a Lleida només podia ser a Torreblanca-Quatre Pilans. I nosaltres ho compartíem i, de fet, encara ho pensem. Bàsicament perquè aquest projecte reuneix les condicions de dimensió amb més de 700 ha de connectivitat viària, ja que pot enllaçar fàcilment des d’un punt de vista ferroviari amb la línia d’Alta Velocitat i amb la de la costa fins a Tarragona i Barcelona, i és en gran part de titularitat pública (l’Incasòl i l’EMU són els principals tenidors de terreny). A més, des del punt de vista de la tramitació ha superat esculls considerables com el tràmit mediambiental.

Per això ens ha sorprès molt que el govern de la Paeria, a través del seu 1r tinent d’alcalde, el Sr. Postius, hagi situat en el marc del darrer Ple de l’Ajuntament la necessitat de sumar a aquest projecte, tan ambiciós i alhora tan complex, el desenvolupament d’un polígon de caràcter privat com el de Moredilla. Moredilla és un projecte de 243 ha sense continuïtat física amb Torreblanca-Quatre Pilans d’iniciativa privada i que està afectat en part per problemes mediambientals, que presenta dificultats en la seva connexió ferroviària no menors i que requereix noves complexitats en la seva tramitació a l’afectar els termes de Bell-lloc i els Alamús, a més a més del de Lleida. Lògicament, no estem en contra d’aquesta iniciativa ni de cap altra que des de la iniciativa privada pugui endegar-se, sempre que compleixi amb les normatives legals que el puguin afectar. La qüestió no és aquesta, ja que tothom pot invertir i arriscar els seus diners com millor li sembli. La qüestió a escatir és si aquesta iniciativa, ja ho hem dit, perfectament legítima, ha de barrejar-se amb la iniciativa pública quan, a més, no es troben en el mateix estadi de desenvolupament, i si això obeeix a un canvi de criteri radical del Govern de la Generalitat, que reitero que sempre s’havia mostrat partidària d’apostar per un únic projecte de sòl industrial a Lleida i que aquest era Torreblanca-Quatre Pilans. Si ha canviat de criteri, penso que els lleidatans i lleidatanes ens mereixem una explicació de part seva, i si no ho ha fet, caldrà aclarir-ho meridianament perquè el Sr. Postius ha fet d’aquest hipotètic suport de la Generalitat el principal argument favorable a la seva iniciativa.

Per tot plegat, demanem públicament que la Generalitat aclareixi quina és la seva posició definitiva, i en cas d’haver canviat de criteri, que expliqui quins són els motius que ho avalen amb l’objectiu de poder desvetllar sense cap mena d’ombra o dubte quin és l’escenari amb què hem de treballar plegats en el futur més immediat.

Mentre tot això no s’aclareixi, nosaltres continuarem defensant que Torreblanca-Quatre Pilans és el projecte que cal desenvolupar de manera prioritària a Lleida per tenir sòl industrial adequat per al desenvolupament industrial de la nostra ciutat.