República inclusiva

El Dia Internacional de la Joventut 2020 es va celebrar dimecres passat, 12 d’agost. L’Assemblea General de les Nacions Unides el va establir l’any 1999 com una forma de divulgar i promoure el Programa d’Acció Mundial per als Joves (1996).

Amb el tema triat per a l’edició d’enguany, compromís juvenil per a l’acció global, es vol incidir en com l’aportació dels joves a nivell local, nacional i mundial pot enriquir les institucions i els processos nacionals i multilaterals. També es posa l’èmfasi en la necessitat de millorar la representació i el compromís del jovent amb la política institucional formal.

El sistema internacional de govern viu una crisi de legitimitat per diferents raons, entre les quals podem destacar-ne dues. La primera, la desconnexió entre les elits polítiques i la ciutadania, que té la impressió que es presta cada vegada menys atenció als seus problemes reals. Aquesta sensació fa que la gent desconnecti de la política perquè la veu com una activitat copada per uns quants personatges més preocupats pel seu propi interès que pel bé comú. Hi ha un cert cansament de la política.

La segona es deriva del fet que avui en dia el poder és cada cop més global, cosa que va restant capacitat als governs per aplicar els seus programes i polítiques. Uns governs que molt sovint es mostren totalment ineficaços davant dels principals reptes a què s’enfronta la humanitat, com la pandèmia del Covid-19 o el canvi climàtic, que requereixen una actuació global concertada.

La implicació dels joves, i de la ciutadania en general, en els mecanismes polítics formals és imprescindible per reduir aquesta distància entre el carrer i la política, que acaba generant dèficits democràtics preocupants. També contribueix a incrementar l’equitat dels processos polítics perquè tothom ha de tenir la possibilitat de fer sentir la seua veu i alhora les institucions han de ser capaces d’interpretar la voluntat i els interessos de tota la ciutadania.

El resultat de més participació són unes institucions locals, nacionals i mundials més inclusives, amb més capacitat i rellevància per dur a terme accions globals. A això hi podem afegir que la participació ajuda a restablir la confiança de les ciutadanes i els ciutadans en les institucions públiques. És un motiu més per implicar-hi els joves.

El Compromís juvenil per a l’acció global s’alinea amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Concretament, amb l’objectiu 16 de l’Agenda 2030, que proposa promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a tothom i impulsar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Les institucions amb aquestes qualitats són més transparents i garanteixen una presa de decisions més inclusiva, participativa i representativa.

Els republicans creiem en una ciutadania activa i compromesa. Parlem de la virtut cívica per referir-nos a aquella actitud que ens porta a interessar-nos per la política, a defensar els valors democràtics i a participar i comprometre’ns amb el bé públic. Les possibilitats de participació dels joves avui en dia són força variades: podem fer-ho a través d’un gran ventall d’associacions juvenils, però també podem optar pels partits polítics, les associacions de veïns, les entitats culturals, els sindicats i les organitzacions dedicades a l’ajuda mútua o a donar suport als més desafavorits.

Volem una societat formada per ciutadans implicats en la governança de la pròpia comunitat, convençudament democràtics, que entenguin la política com una activitat digna, orientada a la consecució del bé comú a través de les decisions col·lectives. Ciutadans compromesos amb els valors republicans tradicionals de la tolerància, la responsabilitat, la solidaritat i l’exemplaritat, als quals avui n’hi hem d’afegir altres com el feminisme o l’ecologisme.