L'escola de proximitat i la transformació digital

D’aquí a pocs dies començarà un nou curs escolar, que enguany ve condicionat pels protocols de prevenció contra la Covid-19. Les mesures que s’aplicaran a les aules suposaran canvis importants respecte als cursos anteriors, però la comunitat educativa, formada pels equips docents, els alumnes i les famílies, ha demostrat amb escreix la seva capacitat d’adaptació per conviure amb la nova situació i salvaguardar un dels grans pilars de la nostra societat, que és el de l’educació.

Tot això, però, no pot recaure sobre seu i, per tant, les administracions han de posar sobre la taula les propostes necessàries perquè les noves variables sanitàries que influiran en el nou curs vagin acompanyades de mesures socials i econòmiques que en minimitzin l’impacte. En aquest sentit, vull destacar, per exemple, l’ajuda anunciada pel govern de l’Estat espanyol per als familiars que hagin de fer-se càrrec dels seus fills o filles en cas que donin positiu o estiguin en quarentena.

Tot el teixit educatiu, des de les llars d’infants fins a les escoles, els instituts i la universitat, es veurà afectat en diferents graus pels nous condicionants. Per ordre d’etapes educatives, les escoles bressol, que sempre han sigut una clara aposta socialista, són la primera fase d’un acompanyament en l’aprenentatge en què els equips educatius es fan càrrec dels fills i filles de les famílies de la ciutat, que compta amb una xarxa sòlida i referent a tot l’Estat. Tenim dubtes, però, que actualment el servei sigui una aposta de l’actual ajuntament de Lleida, ja que no sabem l’abast de la informació proporcionada a les famílies sobre el retorn a les aules aquest mes de setembre. A més, en els últims mesos, hem vist amb inquietud com l’equip de govern municipal, que en té les competències i la gestió, ha incorporat una nova taxa per als pares i mares que vulguin disposar del servei d’acollida. Les escoles bressol i els educadors i educadores que la componen són un bé preuat per a la nostra societat, especialment per als infants.

Des del Partit Socialista sempre hem fet una forta defensa i una promoció de l’educació pública i de qualitat en totes les etapes com a garant de la justícia i la cohesió social, l’intercanvi de coneixement i el lliure desenvolupament dels alumnes. Els centres educatius actuen també com un espai de relació de les ciutats, així com de proximitat i de compromís amb els barris. Des del grup municipal socialista ens vam oposar a la proposta del departament d’Educació, governat per Esquerra Republicana, per tancar l’escola Cervantes, al Centre Històric de Lleida, que hauria suposat un daltabaix per a la zona, la ciutat i les famílies. Tanmateix, cal seguir treballant en noves polítiques actives per al centre, que és un espai catalitzador per al barri, per evitar una situació similar en els pròxims anys. Alhora, també defensem la necessitat de tirar endavant el projecte per a l’institut de Cappont, per al qual hi ha els terrenys reservats, amb la finalitat de donar resposta a l’escolarització secundària en aquest barri, que en els últims anys ha reivindicat un equipament que ha de permetre complir amb els criteris de proximitat i de continuïtat de projecte educatiu després de la primària.

Malgrat els contratemps i els estralls que ha provocat el coronavirus, l’escola i la resta de nivells educatius es troben també davant d’una oportunitat per aprofundir en la transformació tecnològica, que també s’està produïnt en altres àmbits com l’economia, l’educació o l’agricultura. L’aplicació d’aquests canvis a les aules és un compromís per avançar cap a una societat cada cop més digital tot i que caldrà fer-ho amb responsabilitat i ètica, dos conceptes que van clarament vinculats amb el progrés tecnològic. Per tal que la transformació sigui completa, òptima i sense cap bretxa, caldrà també que n’alertem dels riscos i reflexionem sobre la necessitat d’impartir una responsabilitat digital, que permeti als nostres alumnes escollir i contrastar la informació que cerquen.

La transformació digital, conjuntament amb altres mesures, també ha d’ajudar a posar en sintonia la planificació educativa i les necessitats de les empreses. És per això que des del Partit Socialista creiem que cal escoltar els joves per tal d’alinear els sectors públic i privat i afavorir, d’aquesta manera, l’ocupació juvenil. Per aconseguir-ho i fer un acompanyament més estret, el rol de les institucions municipals també és essencial, a través, per exemple, d’altres accions, com ara la promoció dels premis d’excel·lència per als estudiants d’ESO i de Batxillerat, així com la posada en marxa d’ajuts per a la finalització d’estudis superiors.

En l’acostament entre l’Educació i les administracions, també hi ha de tenir un paper rellevant la Universitat de Lleida, a la qual em vaig referir recentment en un article, i la Formació Professional, que és una via d’entrada per a molts joves al món laboral. Alguns itineraris necessiten un apropament real i adequat entre l’oferta educativa i la demanda dels diferents sectors econòmics. És per això que cal fer-ne una anàlisi concreta per atorgar als estudiants les eines necessàries per completar els cursos que s’adaptin als seus interessos i al seu esperit vocacional. Per posar en marxa els programes que aportin la igualtat d’oportunitats, caldrà establir un sistema d’ajuts que garanteixin el benestar dels estudiants i que previnguin les desigualtats, un condicionant que pot desembocar a l’abandonament prematur dels estudis.

Lleida, que al llarg de la seva història ha sigut un indret d’intercanvi d’idees, de coneixement i de progrés, sempre ha defensat i reivindicat les principals inversions educatives per a la ciutat i les seves famílies. Mantenir i reforçar el pilar de l’educació ens ha de permetre assolir els resultats esperats quant a nivell acadèmic, així com la proximitat per als barris i la cohesió social per a la nostra comunitat.