Serem aurora

En cap indret del planeta, el balanç del 2020 no serà el que esperàvem a principis d’any. A Lleida, tampoc. A mitjans de març, no podíem saber a què ens enfrontàvem exactament. Als canvis que havien de venir i a les transformacions que experimentaria la nostra vida. Ens hem trobat exactament davant del que es coneix com a “cigne negre”; és a dir, un esdeveniment altament improbable que ho capgira tot.

Al llarg d’aquests mesos, hem experimentat totes les emocions: la por, l’angoixa, la solidaritat, la compassió, la irritació i la frustració. I encara ni tan sols hem superat la crisi sanitària, perquè malgrat la situació de tranquil·litat expectant en què es troba la ciutat de Lleida, la pandèmia segueix el seu curs i hi ha incertesa, en l’àmbit sanitari, econòmic i social. La imminència de la vacunació, que avui mateix començarà a Lleida, ens encoratja, però l’allau d’informacions contradictòries ens desorienta. ¿Recordeu que a començaments de juliol van circular vídeos i afirmacions, en el sentit que tot era mentida, que el virus es curava amb abraçades o que l’Arnau de Vilanova estava buit? Com més ignorància, més demagògia i més propensió a abraçar teories simplistes i populistes. En canvi, la moderació no és falta d’empenta. És, per contra, reflexió, cautela i llibertat en la formació d’una opinió informada. Quant a la política, tampoc no hauria de generar crispació ni intolerància, sinó que hauria de contribuir a crear esperances certes i a fer possible el que és més necessari, ara i en els propers mesos.

No és el moment de la impaciència. Un Nadal pausat i sobri farà possible un 2021 moderadament optimista. Al llarg d’aquests darrers mesos, s’ha fet evident quins són els sectors essencials per a la nostra vida: l’alimentació, les cures, els serveis sanitaris, de seguretat, socials i educatius... Al mateix temps, hem d’escoltar les necessitats de les persones, crear alternatives i construir responsabilitat, perquè si només limitem, si no proposem un relat per a la vida, el cansament i el sentiment d’indefensió pot portar a la desafecció i la desesperança col·lectives. És molt important equilibrar les necessitats sanitàries, socials i econòmiques per frenar l’expansió del contagi però també contenir l’expansió del desànim, i això ho hem de fer, des de les institucions, essent transparents, empàtics i realistes.

Lleida té una economia diversificada, bones infraestructures educatives i de recerca, infraestructures logístiques, un creixement sostenible, una marca amb possibilitats d’expansió i una proximitat notable entre els agents veïnals, sindicals, econòmics, culturals i les autoritats locals. Són fortaleses que entre tots hem d’aprofitar. Les empreses seran un valor molt important per reinventar-nos, basant-nos en dos eixos: el tecnològic i l’esperit emprenedor. Lleida és, sobretot, la seva ciutadania. Lleida és també la primera ciutat de Catalunya en població, fora de la demarcació de Barcelona, i hem de fer valer i escoltar la nostra rellevància. La nostra posició geoestratègica a l’interior de la península i en l’eix nord-sud és un dels actius estratègics que tenim i que ens converteix en el pol de serveis d’un territori que supera fronteres administratives, la qual cosa genera per a Lleida moltes oportunitats.

En aquest context els ajuntaments tenen un paper indispensable de lideratge per afrontar la recuperació i reactivació eficaç, no tan sols de l’economia sinó també dels serveis socials, la promoció de la ciutat i la garantia per a la tornada a la normalitat justa i equitativa per a tota la població. Amb tot, el desafiament és enorme per tot el que suposa, i en aquesta situació no pot basar-se tan sols en tòpics o ressentiments. Cal ser conscients que el futur de Lleida, ara més que mai, ha de construir-se amb intel·ligència col·lectiva, humilitat i molt d’esforç provinent de tots els sectors de la ciutat. Qualsevol altra fórmula podia ser invocada en un escenari anterior a aquesta crisi, però no en l’actual, on no hi ha marge per equivocacions o discussions estèrils o dogmàtiques. La reactivació de Lleida exigeix una resposta unitària i unànime per part de tots els agents de la ciutat i les seves forces polítiques.

Any 2020, any de reptes, de canvis, de superacions personals i col·lectives, de resiliència. L’acabem amb un Nadal contingut, amb absències inesperades i doloroses, amb plats a taula guanyats a còpia d’esforços. Fora fa fred, però tenim fam de primavera, com diu la nadala. Si no l’heu escoltada encara, m’agradaria que busquéssiu la nadala Serem aurora, impulsada per la Paeria amb la doble intenció de donar esperança a la ciutadania i de visibilitzar la potentíssima escena musical emergent de la ciutat. Com canten els seus intèrprets: “Dir Lleida és dir cançó./ Que moltes veus ara són clamor./ Cridarem, xisclarem, cantarem / pau, justícia i llibertat!”. Bones festes a tothom.