Denunciem que s'ha anul·lat el programa d'Esport Blanc

Fa setmanes que se’ns diu que hem d’evitar contacte amb altres persones, que hem de procurar no barrejar bombolles; que si fem alguna activitat, sempre tenint en compte el límits que s’han establert a nivell comarcal o local i l’horari del toc de queda, les fem a l’aire lliure, mantenint les distàncies i fent ús de la mascareta. I els docents, i tot el col·lectiu de personal de suport a la docència, hem estat també responsables als centres i en el darrer període d’activitat no lectiva.

Mentre des del govern se’ns ha anat insistint en aquestes recomanacions, la corba de contagis no ha parat de créixer. Tanmateix, es va donar llum verda a continuar amb el procediment d’oposicions docents, no només enmig d’una pandèmia, sinó d’un temporal de neu i fred extrem.

Les notícies sobre els augments de casos i la tensió a la qual està sotmès de nou el sistema sanitari s’han anat succeint en paral·lel a les successives declaracions públiques dels responsables del departament d’Educació, que afirmen que les escoles són segures i, per tant, la seva obertura està garantida. Tot solucionat mantenint les finestres obertes, mentre el temporal de fred és vigent i sotmet els professionals i l’alumnat a temperatures per sota dels 17 graus i, en alguns casos, molt per sota d’aquesta temperatura. Però res que no puguem superar de la classe estant amb l’abric, la bufanda i la manteta.

Mentre tot això passa, la Generalitat autoritzava que els alumnes es desplacessin fora del seu municipi per arribar a les estacions d’esquí. Semblava, doncs, que el programa d’Esport Blanc Escolar es podria dur a terme, com cada any, amb el benefici que això comporta.

Aquest programa, específic de les comarques del Pirineu, permet als alumnes conèixer i practicar una activitat pròpia del seu territori com són totes les modalitats d’esquí: nòrdic, alpí i snow. A més, si la comarca té més d’una estació, distribueixen cada modalitat, equitativament, per cadascuna d’elles.

Sembla lògic que si a l’aula som 25, 27 i fins a 30 alumnes, tots junts, en un espai tancat (això sí, amb les finestres obertes i l’abric i la mascareta posats), a la neu portarem també l’anorac posat i la mascareta, però serem a l’aire lliure, respectant els grups bombolla i, aquí sí, podrem mantenir les distàncies. Pel que fa al transport, els alumnes ja van barrejats quan venen dels diferents municipis al centre i sembla que això no suposa cap problema ni perill. Les escoles dels municipis pirinencs estan totes a prop de les diferents estacions de la comarca i això implica que no cal cap pernoctació.

L’activitat havia de començar el 19 de gener vinent. Tot era a punt. Llum verda des de la conselleria d’Esports i, com és costum des del nostre govern, cop de timó i canvi de decisió. Ara és el departament d’Educació qui no l’autoritza.

USTEC-STEs (IAC) comencem a estar tips de tants canvis de parer, de tanta improvisació i de ser testimonis que els responsables de la gestió no sàpiguen per on caminen i tornin a obviar les característiques pròpies de cada comarca, lluny de Barcelona.

En definitiva, una activitat en la qual no s’assumeix cap risc nou davant de la Covid; que els alumnes, majoritàriament, l’esperen amb molta il·lusió; que és inclusiva, donant a aquells que no tenen recursos l’oportunitat de practicar totes les modalitats d’esquí, i que no altera el ritme normal del curs, ja que cada escola ho té previst dins de la seva PGA i que s’inclou dins de la programació de la matèria d’Educació Física, no es podrà dur a terme, malgrat que ja està tot a punt i s’hi havia donat llum verda.

Finalment, volem afegir que als beneficis de les raons pedagògiques de cara a l’alumnat, en una situació de crisi econòmica com la que estan vivint les comarques que viuen del turisme, aquesta activitat és una pilota d’oxigen per aquelles escoles d’esquí que veuen en aquesta activitat una mica de llum, especialment per al seus treballadors/es.

Realment el departament d’Educació pensa que aquesta activitat es més perillosa que estar-se a l’aula, assegut amb les finestres obertes? O hem de pensar que hi ha altres raons que encobreixen aquesta decisió?