Acomiadament de treballadors en temps de pandèmia

Disposem de diferents sentències judicials recents, molt clarificadores i actuals, sobre acomiadaments de treballadors en temps de la Covid-19 i totes tenen un nexe comú: s’han produït com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus.

1. En primer lloc hem de comentar que a Espanya tenim el primer acomiadament procedent per incompliment de l’ús de la mascareta.

El cas va succeir a Cantàbria, on una peixatera d’un supermercat portava la protecció per sota del nas i es va negar reiteradament a ajustar-se-la, malgrat les peticions d’una clienta i la seva cap de departament. La clienta va denunciar que la treballadora manipulava un producte fresc com és el peix i se saltés una norma tan bàsica de protecció i d’obligat compliment.

Al mateix temps, i davant de la compradora i la seva cap, l’empleada va cridar indicant que “si vols ho arreglem al carrer sense uniforme”. Tres setmanes més tard se li va notificar l’acomiadament.

Però és evident que, a nivell de dret laboral, el sol fet de no posar-se de forma puntual la mascareta no avala l’acomiadament. En aquest cas hi ha més condicionants: a) la treballadora sancionada ja es va negar a acatar les mesures de protecció en ocasions anteriors i b) a més, se suma una ofensa verbal i un desafiament a la superiora.

La sentència és un avís a navegants per als treballadors. La Covid no és un joc.

És un tema molt greu. Seria interessant que les empreses pactessin amb els representats sindicals acords específics per concretar i determinar l’ús de les mascaretes, les distàncies socials i les desinfeccions.

2. Disposem d’una altra sentència pionera a Catalunya que dictamina que l’acomiadament d’un treballador de la construcció, el març del 2020, per la malaltia de la Covid-19, té l’agreujant d’“estigmatitzant”. Un jutjat de Mataró ha obligat a readmetre un empleat que va contreure la Covid i que dos dies després va ser acomiadat. La magistrada va considerar acreditada una vulneració de drets fonamentals i que, per tant, era nul l’acomiadament.

Segons els jutges, i tal com hem ressaltat anteriorment, la malaltia del coronavirus té un caràcter estigmatitzant, és a dir, una patologia que provoca actituds de rebuig, objecció o por a la resta de persones. Perquè no s’ha acomiadat l’empleat per tenir una incapacitat transitòria, ni per una major o menor durada de la quarantena, el veritable motiu de l’acomiadament és el fet que el treballador era sospitós de portar una malaltia infecciosa i altament contagiosa i aquesta circumstància es pot equiparar a la d’una malaltia “estigmatitzant”.

És la primera vegada que hi ha un pronunciament sobre una possible vulneració de drets fonamentals i que afecta les persones contagiades per la Covid-19 que han perdut la feina per culpa del seu estat de salut. L’estatut dels treballadors prescriu la nul·litat de l’acomiadament que tingui per mòbil alguna de les causes de discriminació prohibides en la constitució o que hi hagi alguna mena de vulneració de drets fonamentals.

3. En un últim supòsit, el jutjat social núm.

2 de Palència va declarar improcedent l’acomiadament d’un treballador que va faltar a la feina per culpa de la Covid-19. La falta d’assistència a la feina per sospita de ser positiu de coronavirus no pot avalar un acomiadament, encara que l’empresa cregui que es tracta d’un engany.

Això ho estableix la resolució judicial que declara improcedent el cessament d’un empleat de taller que es va absentar del seu lloc de treball per recomanació mèdica durant cinc dies. El jutjat considera totalment justificada la inassistència per part del treballador, encara que l’informe de la baixa no figurés als fitxers informàtics en un principi.

Per aquest mateix motiu, condemna l’empresa a readmetre’l o bé a indemnitzar-lo, tot i que, com és aquest cas, l’empresa no el va discriminar ni va vulnerar els seus drets a l’honor, tal com va dir el treballador demandant en el moment de prendre la mesura disciplinària..

Si bé és cert que aquestes resolucions judicials abans descrites provenen de diferents jutjats socials i ens marquen un camí a seguir, haurem d’esperar un cert temps per poder veure què ens marca la jurisprudència del Tribunal Suprem.