El valor d'un poble

No vull parlar de despoblament, sinó de repoblament. És una manera de pensar en positiu. Hem de pensar com evitar el despoblament o incentivar el repoblament? Evidentment, lluitar contra el despoblament és difícil i incentivar el repoblament, també.

Una de les causes que provoca que la gent marxi de municipis petits és la falta de serveis bàsics. Per aquí és on hem d’incentivar la incorporació de noves tecnologies i solucions assistencials.

Si podem fer això, el poble no solament no es buida, sinó que atreu famílies més joves que portaran els nens a l’escola i es veuran com uns privilegiats fora de la gran ciutat. Hem de tenir en compte també que la massificació de les ciutats les converteix en insostenibles.

Un altre recurs valuós que només es podrà mantenir mentre hi hagi persones que visquin als pobles és el patrimoni rural, en el sentit més ampli de l’expressió. Això inclou la gastronomia, els edificis i construccions històriques, els valors, les tradicions, la cultura i fins i tot els paisatges, i també els comerços que han sobreviscut durant molt temps i que ens faciliten la vida diària.

Tota aquesta riquesa està en perill si ningú s’hi queda per conservar-la i cuidar-la. Que visquin i treballin persones en el medi rural significa patir menys incendis, contenir la desertització o els conreus sense cultiu, protegir els recursos hídrics i lluitar contra l’augment de les temperatures, entre molts altres beneficis de gran valor.

A més del paper del bestiar per netejar els boscos, l’agricultura tradicional també contribueix a conservar la biodiversitat. Els cultius ajuden a evitar l’erosió del sòl.

A més, els sistemes agraris tradicionals retenen més carboni i contribueixen a purificar l’aigua, així com a mantenir espècies animals i vegetals autòctones, adaptades a les condicions de la zona. El que passa és que no només són els pobles més petits els que han perdut habitants.

En realitat, tot això suposa un efecte dominó també per a les ciutats mitjanes i petites que fan de caps de comarca. Sense habitants als pobles veïns, la seva oferta de serveis de comerç, oci o sanitat perd sentit i, per tant, els llocs de treball desapareixen.

Així, doncs, també els seus habitants cerquen refugi a les grans ciutats, tot i que el darrer estudi fet ens diu que hi ha més concentració darrerament a les capitals de comarca. Això ens està dient que baixa la tendència a massificar les ciutats, però que els serveis bàsics són la valoració més important a tenir en compte.

I anem a parar al de sempre, l’economia. Per reactivar l’economia en el món rural cal tenir noves empreses i noves incorporacions al sector agrari i ramader i, com deia al principi, la fibra òptica, les noves tecnologies, i tenir una bona borsa d’habitatge a preus assequibles.

La millora del servei de transport públic també ajudaria. I, com a notícia positiva per al 2020, a Sanaüja hem tingut un (per a nosaltres) baby boom, amb el naixement de 9 infants, que ens hauria de portar a tenir la llar d’infants en actiu com més aviat millor.