L’engany –un més– de la (no) taula de diàleg

Ja fa més d’un any que es va constituir el govern de coalició a l’Estat espanyol, inèdit des de la restauració de la democràcia. Hi havia el compromís escrit i signat durant els pactes per a la investidura del candidat a la presidència, Pedro Sánchez, en què es detallava que després de la constitució del nou govern, i en un termini de quinze dies, havien de començar els treballs per al diàleg, la negociació i l’acord amb el govern de la Generalitat de Catalunya per abordar el conflicte existent com a conseqüència del qual restaven –i resten a dia d’avui– a la presó i a l’exili els membres del govern de Catalunya sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015, així com la presidenta del Parlament i els líders de les entitats sobiranistes, a més de gairebé tres milers de persones encausades, investigades o condemnades arran de l’anomenat procés català..

Més enllà d’una primera reunió –i única fins ara– celebrada a Madrid a finals de febrer de 2020, res no s’ha avançat en el tractament del conflicte existent i que tanmateix en la trobada esmentada es reconeixia per ambdues parts com un conflicte de caràcter polític.

Així les coses, de cap manera no es pot acceptar l’immobilisme permanent ni les excuses que s’addueixen per al continuat ajornament de l’anomenada taula de diàleg, més si tenim en compte que el conflicte ha estat reconegut com a conflicte polític i mentre segueix per altra banda, de manera incomprensible en una democràcia digna de tal nom, l’aplicació de tot un ampli ventall mesures repressives per part de l’Estat.

És per això que en el marc de la cantada a la plaça Paeria número 143, del dia 15 de febrer, Cantaires de Ponent, ANC-Lleida i Òmnium Cultural vam fer denúncia pública d’aquest incompliment flagrant per part de l’Estat espanyol per mitjà d’una performance i de la lectura d’un manifest acompanyat d’una cançó adaptada per a l’ocasió. Una realitat inacceptable que no fa sinó allargar el patiment de molts ciutadans i ciutadanes i que manté cada cop més enquistada una situació que és incompatible amb la justícia i amb la democràcia.

Entenem, i és àmpliament compartida aquesta opinió, que un conflicte polític només pot tenir una solució política i no pas la resposta policial i judicial evidenciada fins ara. Per això exigim la immediata posada en marxa dels treballs de l’anunciada taula de diàleg, que perquè resulti exitosa requereix el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, on s’hi pugui abordar l’amnistia i l’autodeterminació i que estigui monotoritzada per la figura d’un relator o mediador.

Com a pas previ a l’inici dels treballs és imprescindible l’aturada de totes les formes de repressió actuals –començant per l’alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats– iniciades amb la reforma ad hoc de la llei del Tribunal Constitucional promoguda pel PP després de la consulta participativa del 9-N de 2014. Un partit, per cert, que ha esdevingut residual a Catalunya, campió de la corrupció a nivell europeu i que es troba a l’origen del que ha anat passant del 2010 ençà al nostre país.