Ramon Pardell i Piñol

La pandèmia de la Covid-19 ens ha deixat orfes de persones, familiars o amics entranyables. La situació, a més a més, ha fet que els comiats restessin en la més estricta privacitat. Així, fa pocs dies hem sabut la trista nova de la mort de Ramon Pardell i Piñol. Les circumstàncies han fet que no es donés el relleu que es mereixia a la seva persona. Potser alguns coneguin poc d’ell, però paga la pena d’assenyalar que fou un personatge rellevant a la nostra ciutat.

El jesuïta Joan Arís encapçalava, a la segona meitat dels anys cinquanta del segle XX, un grup de persones que formaven el que s’anomenava l’Acadèmia, la qual cercava de promoure la cultura catalana i va dur a la nostra ciutat molts de les personalitats del món intel·lectual i literari d’aquells anys. Entre les relacions del pare Arís hi havia la d’un jove Ramon Pardell i Piñol, entusiasta i practicant de l’excursionisme, membre del Centre Excursionista de Lleida i pessebrista, que apareixia a les mostres i premis d’aquest art tradicional a la ciutat de Lleida d’aquells temps.

La connexió entre Arís i Pardell va permetre de posar en marxa, el 1957, el primer grup escolta lleidatà amb la primera seu a la mateixa Casa de Crist Rei, que llavors allotjava les Congregacions Marianes. Després tingué nous estatges, anomenats “cau” en la terminologia escolta, en domicilis del mateix Pardell.

Seguia el moviment i l’ideari de Robert Baden Powell, estava adscrit a l’escoltisme catòlic que havia promogut mossèn Ramon Batlle i va comptar amb la col·laboració de Joan Bastardes, que feia el servei militar a Lleida. .

L’escoltisme va permetre de donar una formació molt diferent a la que oferia l’organització juvenil del règim, el Frente de Juventudes. Ramon Pardell va destacar com un animós organitzador, dinamitzador i educador.

El servei als altres, la feina ben feta, l’atenció als petits detalls de la convivència, les acampades i activitats a la natura, l’amor a la muntanya, la catalanitat i la religiositat cristiana oberta van caracteritzar els valors que aquells nois varen viure. Les acampades als boscos de Raimat per Setmana Santa foren un dels espais de referència.

L’escoltisme creixeria en nois i noies que tenien, cadascuns, els seus agrupaments i constituiria una experiència formativa extraordinària. Molts d’aquells adolescents hi viurien la base de les seves vocacions i compromisos posteriors.

Un dels seus fruits fou la formació de l’Esbart Màrius Torres el 1962 a partir de bona part dels seus membres. Aquells joves constituïren una veritable comunitat de civisme i sensibilitat.

Segurament que molts d’ells recordaran quan van acompanyar el Ramon en casar-se, precisament a Raimat, amb Mercè Mola, la seva gran i amatent companya de vida, amb la qual varen tenir cinc filles.

És interessant de destacar que Pardell va crear la Llibreria Montsec, que va establir al carrer de la Palma els primers anys seixanta. Venia llibres en català i discos, i va esdevenir un focus de relació i irradiació.

Avui es creu que la diada del llibre i de la rosa sempre han anat plegades, però no és tan exacte a Lleida. Aquí se celebrava el dia del llibre, però no es regalava la rosa.

Fou el Ramon qui va aplegar roses i llibres al seu establiment i amb la col·laboració dels joves de l’Esbart Màrius Torres i d’alguns matrimonis grans van recórrer els carrers de la ciutat amb la rosa, tot encetant una tradició que es desplegaria cada cop fins esdevenir popular. Més endavant Pardell s’interessaria per l’alimentació vegetariana i crearia la botiga Santiveri.

Però sempre tenia present l’experiència viscuda amb la creació de l’Escoltisme i el primer agrupament, Magí Morera i Galícia. Per a tots nosaltres ha estat una experiència inoblidable i que volem agrair en aquesta hora.