Festa major de Lleida: llum, color, cultura i vida

Estem de festa major. Finalment divendres va començar una de les festes més esperades per als lleidatans i lleidatanes. Després de mesos de mesures i contencions per mantenir a ratlla la Covid-19, hem aconseguit celebrar Sant Anastasi i fer-ho amb un gran programa pensat per a tots els públics i per a tots els gustos i amb una situació sociosanitària que comença a albirar esperança gràcies a l’efecte protector de les vacunes.

Fa poc més d’un any l’escenari era incert i ens deparaven una sèrie de transformacions i adaptacions a la vida que poc imaginàvem. Vam ser –i, en part, encara una mica som– davant del que es coneix com un “cigne negre”, és a dir, d’un esdeveniment altament improbable que ho capgira tot. Canvi de paradigma. Punt i a part. I durant aquest temps, la marató de les emocions: por, angoixa, solidaritat, compassió, irritació, frustració, resiliència i esperança. Comencem a interioritzar que allò que ens espera el dia de demà serà una altra cosa i no tan sols el dia després.

La il·lusió d’avui és més gran i més comprensible quan fa poc més d’un any vam haver de renunciar a la festa major perquè tot just feia dos mesos que convivíem amb la pandèmia. I ho vam fer en pro d’un interès superior: el de la salut i la vida de tots els ciutadans i ciutadanes. Ara la celebrem adaptada a l’actual situació sanitària i en aquest equilibri entre l’alegria i la prevenció hi trobem el programa d’una festa que s’allargarà fins dimarts, 11 de maig, Sant Anastasi.

D’aquesta pandèmia hem après que el segle XXI és i serà el segle de les ciutats. Tant per les relacions solidàries que s’estableixen dins com entre elles. Per això, enguany pren més sentit que mai que el pregoner de la festa major hagi estat l’urbanista Josep Maria Llop. Savi dissenyador de la Lleida actual, ideòleg de la ciutat que vivim, que estimem, que gaudim i que compartim, referent en l’estudi i l’anàlisi de les ciutats intermèdies en l’àmbit internacional i visionari d’una Lleida pensada fa dècades que encara és vigent i amable. Llop és capaç de projectar tots els ponts necessaris per no deixar ningú a la perifèria.

I aquest desig de treballar pensant en tothom l’hem plasmat, també, amb la programació d’aquesta festa major. Espectacles per als infants, per als joves –no els agrairem mai prou el sacrifici d’algunes llibertats de la seua infantesa i adolescència en pro del bé comú–, per als amants de la cultura popular o dels grups que estan més de moda.

Propostes per fer en família i, algunes, per poder gaudir des de casa. Sempre amb el compromís de fer compatible la salut i la vida a la ciutat.

Perquè si hem arribat fins aquí, és gràcies als esforços titànics dels sectors essencials, als sacrificis de la cultura i de tantes activitats econòmiques així com la responsabilitat compartida per la ciutadania. Així que no ho podem malbaratar.

El cartell d’enguany és un homenatge a aquelles festes majors passades, als que les van fer possibles i als que les van gaudir, cadascú a la seva manera. I, ara, és el nostre torn.

Tots volem una Lleida saludable i festiva i som a les portes de gaudir-la d’aquesta manera. Tenim –com a comunitat– la fortalesa necessària per convertir-nos en la millor versió de nosaltres mateixos i ara hem de divulgar aquest missatge d’esperança. Tenim habilitats i recursos per fer-ho encara millor, perquè –malgrat tot i fins i tot en els moments més difícils– hem demostrat que érem resilients i que teníem capacitat per resistir i reprendre.

Amb aquesta màxima, la de la resiliència i l’esperança, us encoratjo a continuar gaudint de la festa major. Impregnem-nos de música i d’espectacles, de llum i de color, de cultura i de vida. Bona festa major i visca Lleida!