La dissortada llei del Registre Civil del 2011

Acabo de posar un titular i de seguida penso que no és el més adient, perquè dissortat és aquell que no té sort o que la sort li és adversa, però no podem pas dir que la llei del Registre Civil de 21 de juliol del 2011 no hagi tingut sort, sinó que, malgrat les bones intencions dels legisladors, té importants errors de base que fan molt difícil, o impossible, la seva aplicació.

I la demostració més clara que estem davant d’una norma que no es pot aplicar és que, actualment, gairebé deu anys després de la seva promulgació i publicació, encara no ha entrat en vigor, i s’ha anat prorrogant una vegada i una altra la situació de vacatio legis, esperant disposar i tenir enllestits els mitjans tècnics indispensables per a la seva aplicació.

El legislador del 2011 va imaginar un Registre Civil únic per a tot l’Estat, totalment informatitzat. La idea és bona, però per posar-la en pràctica cal disposar d’eines informàtiques potents, de personal preparat per a la seva utilització i d’una societat en la qual tots els seus membres coneguin i utilitzin les noves tècniques d’informació i comunicació (les tan famoses TIC). I això no era així l’any 2011, ni ho és el 2021.

D’aquesta manera, la inicial vacatio legis de tres anys va ser prorrogada mentre se cercaven sistemes i aplicacions informàtiques amb els màxims nivells de seguretat i interoperabilitat i, per altra banda, s’intentava adjudicar les funcions registrals als registradors de la propietat i mercantils, cosa que va generar protestes i recels perquè no encaixava amb l’existència d’un Registre Civil gratuït.

I, així, el legislador no va tenir un altre remei que donar diverses pròrrogues a la vigència de la llei, la penúltima de les que acabaven el 30 de juny del 2020, però, ai las!, pocs mesos abans vam tenir la inesperada visita del virus SARS-CoV-2, més conegut com a Covid-19, i tot va quedar trasbalsat. Infeccions per tot arreu, hospitals que no donen l’abast, confinaments domiciliaris, aturada general, ralentització de la vida i es decreta la darrera pròrroga a la vigència de la llei del Registre Civil, que va acabar el 30 d’abril!

I ens preguntem si arribarem a temps o tindrem una nova pròrroga. Si serà vigent algun dia la llei del Registre Civil publicada amb so de timbals i platerets el 2011.

Sembla que el legislador del 2011 va confondre el desig amb la realitat i el legislador actual intenta tornar a la realitat amb la tramitació d’una proposició de llei (que aquests dies segueix els darrers passos del camí legislatiu al Senat) que modifica moltes de les disposicions de la llei del 2011 i fixa un Registre Civil estructurat en una oficina central, diverses oficines generals en cadascuna de les ciutats que són seu de partit judicial i les oficines consulars.

Els ciutadans es podran relacionar amb el nou Registre Civil i demanar la informació sobre el contingut que els interessi adreçant-se a qualsevol de les oficines d’aquest personalment o per mitjans electrònics.

Diuen que és voluntat del legislador enllestir ràpidament les modificacions i publicar-les abans del 30 d’abril perquè, finalment, després de tan llarga espera, entri en vigor la llei del 2011.

Desitjo molta sort i llarga vida a la llei del Registre Civil del 2011 que ha passat tan llarga hivernada.