Fruita de pinyol: Campanya 2021?

Portem més d’un mes de recol·lecció de fruita de pinyol, varietats significatives com Big Bang, Ufo 4, Noracilla o Patty estan arramassades i ben segur digerides. Entrem de ple en un ventall de varietats, més de 50, que durant el mes de juny passaran si el temps no enreda de l’arbre al palot. Serà el mes fort de producció i, per tant, estem a l’aguait que els mercats i consumidors de casa i europeus estirin fort de l’àrea productiva que és la vall del Segre i Cinca, que tot i haver estat tocades pel fred, tenen la producció més gran de fruita de pinyol d’Europa.

Moltes centrals lleidatanes per marcar previsions van començar a exportar fruita de Huelva, Sevilla i Múrcia des de finals d’abril. Tot i que les temperatures a Europa no han estat com les del 2020 l’exportació ha donat bons resultats al productor andalús i murcià amb preus per la fruita d’entre 0.70 i 1 €/kg.

Dels preus del que s’ha exportat de Lleida no se’n sap gran cosa, i els rumors són que tot just estaran a nivell dels de la campanya anterior i possiblement amb algun descompte; és, com dèiem fent la mili, radio macuto, però contrasten amb l’esperança davant d’una França, Itàlia o Grècia minvades com mai pels freds de març–abril: els preus han d’estar a un nivell d’acord amb una oferta escassa o ajustada.

La impressió recollida en converses amb persones del sector exportador i la imatge de camions aparcats a l’espera de les centrals de forma intuïtiva és menor a la de l’any 2020.

La pregunta és la següent: hi ha menys demanda? Els preus frenen la decisió de compra? Les grans centrals desvien la compra amb altres fruites? El consumidor canvia d’hàbits? No queda satisfet amb la fruita que li arriba?

La resposta possiblement no s’ajusti a una sola d’aquestes preguntes però sí que intueixo que hi ha una fruita que en conjunt pot ser competitiva i pot donar respostes al conjunt qüestionat.

Com és considerada i valorada la fruita de pinyol pel comerç intermediari i pel consumidor? Pel comerç intermediari és un gènere perible carregat amb una despesa de condicionament superior en conjunt a la matèria primera, subjecte en cada situació a pèrdues per destriament fins que no arriba al consumidor que, en determinats casos, no se sent satisfet davant de la qualitat esperada; té un període de consum estacional subjecte a variacions de preus lligats a la disposició, varietats, calibres... Les campanyes de promoció sempre estan lligades a descomptes i difícilment a marques o varietats.

Des de fa uns anys, dos hortícoles, meló i síndria, han fet un canvi exponencial i han passat a ser presents tot l’any als lineals i al consumidor; amb qualitat bona estandarditzada amb preus assequibles, mides i formes adaptades a les diferents necessitats del comprador. No arrosseguen grans despeses del camp a la taula, entren en un ventall ampli de variants amb el consum des d’un meló amb pernil a un gaspatxo de síndria, la restauració els ofereix a la carta i a les postres, cosa que no fa amb préssecs, nectarina o paraguaià, que no hi figuren, fet que es fa palesa fins i tot al rovell de la producció.

La genètica ha canviat el concepte del Tendral, del Pell de Sapo, de la síndria amb llavors. Els híbrids, encapçalats fa anys per una empresa catalana, Llavors Fitó, pionera i seguida per multinacionals com Syngenta o BASF, han aconseguit maduracions uniformes, polpes aromàtiques, crocants, eliminant les llavors que calia destriar i escopir com qui menja pipes i, per tant, dona confiança al consumidor d’una qualitat estandarditzada i garantida. Avui no cal tatxonar el meló o la síndria per saber si és bona o està al punt.

Aquí cal afegir el màrqueting comercial, que crea addició a la marca que li ha fet confiança. La qüestió: ¿es pot fer marca de les més de 100 varietats de préssecs, nectarines i paraguaians que entraran durant la campanya en moltes centrals i que cal multiplicar per 4 o 5 calibres en diferents textures, colors, formes i gustos?

Tenim forts competidors, cal que s’analitzi el posicionament per fer-hi front amb una producció molt diversificada, la de pinyol, que ha estat considerada i ha encapçalat el lideratge de les fruites d’estiu, però que com en tota activitat productiva no hi ha res de definitiu.

De síndries i melons en són productors i exportadors tots els països mediterranis, als quals cal afegir els de l’hemisferi sud amb produccions i preus competitius en què els lineals i les grans superfícies multipliquen de 6 a 15 el preu de cost sense reclamacions ni destriaments, i menys risc.

A tall d’exemple, la síndria marroquina s’importa a 0,15 €/kg i es ven de 0,6 a 0,8 €/kg, i perquè entenguem la importància en el consum, Mercadona l’any passat va comercialitzar més de 100.000 tones d’aquesta fruita que produeixen en part agricultors i col·laboradors de l’empresa. Aquesta quantitat representa un 40% del consum que es va fer a Espanya de préssec, nectarina i paraguaià.

Cada campanya comercialitzadora de fruita és diferent, no hi ha normes i resultats prefixats; molts factors hi intervenen. Tenim una frase que està lligada a les sorpreses que pot comportar l’especulació: de l’abundància hi ha cops que en falta i de l’escassetat paradoxalment en sobra.