Torre Salses i el govern galimaties

Com vostès saben, el govern de Sant Joan ja és història. L’estrany matrimoni antisocialista només ha durat dos anys, tot i que s’han fet molt llargs, però pot ser que deixi un llegat de greus seqüeles per al futur de la ciutat. Els motius de la trencadissa, malgrat referenciar-se amb el projecte residencial i comercial de Torre Salses, no han acabat de quedar clars, com tampoc ho estan els termes del divorci.

D’una banda, l’alcalde ha parlat de deslleialtats reiterades dels comuns i, per l’altra, un cop consumada la separació afirma que els tres grups que conformaven el govern continuen estant d’acord en el fet que estan en contra del model comercial que porta incorporat el pla urbanístic de Torre Salses.

De socis de govern a socis preferencials, sense solució de continuïtat. En fi, un galimaties interminable que és el que ha semblat des de la seva constitució aquest desgovern republicà i que ja ens explicaran quan ho considerin oportú, suposant que ells mateixos l’entenguin.

Però mirin, jo no he vingut a parlar de les trifulgues del tripartit, sinó de l’estrany cas de l’expedient Torre Salses i de tota la retòrica negra que l’acompanya des de fa temps i que, com a mínim, ha generat una confusió innecessària entre la ciutadania de Lleida.

Un projecte que, al marge del seu desenvolupament comercial i de manera majoritària, és també un projecte residencial, del qual curiosament mai no se’n parla i que contempla la construcció de 924 habitatges de renda lliure i de 510 de protecció oficial dels quals, per cert, n’hi toca desenvolupar 99 a l’EMU, com a propietària de prop del 4% de la superfície.

Diu el Sr. Pueyo que el projecte de Torre Salses no és el del seu govern. És obvi, un projecte que arrenca el 2004 no pot ser-ho de cap de les maneres. Costa més entendre-ho quan tots els tràmits realitzats fins ara al respecte, porten la signatura del conseller de torn i, per tant, el vistiplau i la conformitat del govern de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, quan diu que l’anterior govern socialista va aprovar-lo a correcuita i gairebé d’amagat en el període de traspàs de governs producte del resultat electoral del 2019, senzillament, falta a la veritat.

L’alcalde Larrosa va fer l’únic que podia fer en compliment de l’establert per la llei, culminant els passos i tràmits que havia endegat el Ple municipal de la Paeria el 05-10-2018, amb l’aprovació del text refós del pla parcial urbanístic de Torre Salses i del conveni urbanístic, que incorpora la construcció d’un vial de connexió entre els barris i el centre de la ciutat i amb l’aprovació inicial dels projectes d’urbanització i de reparcel·lació del SUR-42 en Junta de govern local el 21-05-19, si, justament perquè tocava des del punt de vista dels tempos de tramitació, de la mateixa manera que la Junta de Govern Local presidida pel Sr.

Pueyo va aprovar definitivament el 24-02-21 el mateix projecte d’urbanització perquè és el que pertocava des d’un punt de vista legal. És més, si no ho hagués fet el Sr. Larrosa, ho hauria d’haver fet el Sr. Pueyo com s’ha demostrat recentment, amb l’aprovació definitiva dels acords de la junta de compensació de Torre Salses, que incumbeix essencialment els propietaris. També diu el Sr. Alcalde que el seu model comercial (per cert, algú sap quin és a part d’un recurrent i buit suport al comerç local) no pot establir-se fora de la trama urbana consolidada. Parla així perquè desconeix on és Torre Salses o perquè desconeix que la trama urbana consolidada es defineix com el nucli històric de la població, els eixamples i, en general, les àrees urbanístiques que compleixen dos requisits: ús residencial dominant i densitat bruta de 40 habitatges per hectàrea i que és aprovada tant inicialment com en posteriors modificacions pel Director general d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya, el qual va fer-ho, en el moment processal oportú, perquè tampoc podia fer una altra cosa en complir-se tots els requisits legals, en el moment de la transformació del sòl urbà.

Quan entren a govern a mitjans del 2019, només resta per fer el tràmit legal dels projectes d’urbanització i reparcel·lació aprovats inicialment, els quals han estat alentint tot el que han pogut fins que s’han quedat sense marge de maniobra.

O aprovaven l’expedient a la Junta de Govern Local o corrien el risc de ser encausats per prevaricació.I aquí rau tot el misteri.

No es tracta d’un debat sobre el model comercial a la ciutat com ens volen fer creure. El debat present i futur sobre Torre Salses té a veure amb el compliment o l’incompliment de la legalitat i de les conseqüències que se’n poden derivar, tant políticament com penalment.

De donar o no seguretat jurídica als inversors privats, com fan les societats democràtiques o de fer el contrari com fan les societats autocràtiques.

Tots els components del tripartit van jugar brut en campanya electoral creant un debat artificial, irresponsable i esbiaixat que a l’hora d’entomar-lo des del govern s’ha mostrat insostenible. L’esbroncada final només s’entén en aquests termes, els comuns entre l’ètica de les conviccions i la de la responsabilitat tenen tendència a triar la de les conviccions sense importar-los les conseqüències tant personals com polítiques que se’n derivin, cosa que no comparteixen ni ERC ni JxCat, que mentre malparlen de Torre Salses preparen la implantació a Copa d’Or d’una superfície comercial de 7.000 m, mentre fan volar coloms al voltant del Pla de l’estació.

L’única realitat, però, és que posant traves al compliment de la legalitat, s’està frenant un projecte que, en les actuals circumstàncies de crisi, suposa una inversió privada de més de 100 milions d’Euros que crearà 400 llocs de treball i 100 més durant la construcció de les superfícies comercials, tot això a banda dels llocs de treball indirectes que es generaran en empreses locals. Un projecte que incorpora la millora de connexió amb el centre de la ciutat dels barris de la Bordeta i Magraners i que ubica comercialment la ciutat al mateix nivell que les del nostre entorn immediat.

Per cert, un projecte, el socialista, que incorporava un pla de protecció del comerç de proximitat que preveia, per exemple, destinar el 50% de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) a la millora de l’oferta comercial de petit format i ajudar a fer-lo compatible amb el de mitjanes superfícies i amb altres iniciatives que puguin sorgir del Pla de l’estació.

És perfectament legítim que algú pensi que tot això és poc important perquè atempta contra els seus principis ideològics, però mirin que un no estigui a favor del control de la velocitat a les carreteres a través dels radars no l’eximeix de pagar la multa corresponent si en supera els límits fixats i encara menys si un ho fa des de la responsabilitat de govern. Un govern democràtic ha de complir i fer complir les normes legals, en qualsevol circumstància.

La situació econòmica i social derivada de la pandèmia de la Covid-19 ho fa encara més imprescindible. Aquest és el quid de la qüestió i la resta és literatura, confusió, i embolica que fa fort, que és l’especialitat d’aquest Govern. Un galimaties, vaja.