Per un món lliure i divers. Prou violència LGTBI-fòbica

Lleida diu, ben alt, fort i clar, prou violència LGTBI-fòbica. Lleida diu, ben alt, fort i clar, que som una ciutat diversa, un país de llibertats que defensa i sempre defensarà els Drets Humans. Em veig obligada a fer aquest article, des de la ràbia i tristesa més profunda, després de veure com, setmana rere setmana, mes rere mes, no paren de sortir als mitjans de comunicació notícies sobre agressions físiques a persones del col·lectiu LGBTIQ+.

Notícies que ens fan retornar als anys 80 o 90, quan, malauradament, encara quedava molta feina a fer per reconèixer tots els drets del col·lectiu. Avui dijous, amb motiu del Dia de la Visibilitat Bisexual, Colors de Ponent ha organitzat una concentració a la plaça Paeria, a les 20 h, per visibilitzar el col·lectiu bisexual i per posar de manifest la greu escalada de violència, amb la consegüent impunitat, cap a tot el col·lectiu LGBTIQ+.

Segons dades facilitades per la conselleria d’Igualtat i Feminismes, les denúncies del col·lectiu per agressions han augmentat un 276% en els últims anys. La xifra fa esfereir. Tot i comptar amb ens com l’Observatori contra l’Homofòbia o lleis com la llei catalana contra l’homofòbia, les agressions, insults o discriminacions contra les persones LGTBIQ+ continuen succeint i el més preocupant és aquest creixement desorbitat dels últims anys.

No és una coincidència que aquest augment sigui paral·lel amb l’auge de l’extrema dreta. Hi ha una relació evident entre aquestes agressions i la permissivitat de partits o grups amb ideologia feixista, persones extremadament violentes i irracionals. En el moment en què hi ha un partit polític reconegudament contrari als drets humans, a tots els drets humans, amb forta presència al Congrés i al Parlament, és quan hi ha el perill que aquest discurs creixi, que els mitjans –no tots, per sort– se’n facin ressò i que arribi cada cop a més persones, sobretot –també– joves.

Des de l’obertura del SAI (Servei d’Atenció Integral) a Lleida a principis d’abril del 2019 s’han atès un total de 112 persones (53 dones, 58 homes i 1 persona de gènere no binari) i s’han tramitat 9 denúncies i 52 incidències. Cada any ha augmentat el nombre de denúncies.

L’any 2019 es van fer 19 atencions i es van rebre dos denúncies, mentre que en el que portem d’aquest 2021 s’han atès 44 persones i s’han rebut 4 denúncies i 4 incidències per discriminació. Malauradament, però, aquestes 9 denúncies són només la punta de l’iceberg d’una violència creixent, ja que són moltes les persones que decideixen no denunciar per por a les conseqüències o represàlies.

Des que vam entrar al Govern de la Paeria, teníem clar que les polítiques LGBTIQ+ havien de ser una prioritat per a la ciutat de Lleida.

Amb l’aprovació del primer Pla Municipal de Polítiques LGTBIQ+, vam començar a posar les bases per treballar en els drets i les llibertats de totes les persones. Tots els objectius inclosos en el disseny del 1r Pla Municipal de Polítiques LGTBIQ+ s’han fet sota el paradigma de la sensibilització envers la diversitat sexual i de gènere a tota la ciutadania de Lleida.

Les accions contemplades en aquest pla de mesures que s’impulsa des de l’ajuntament de Lleida en coordinació amb tots els departaments i regidories de la Paeria estan enfocades a evitar discriminacions per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere i l’LGTBI-fòbica..

També el Govern de la Generalitat està actuant, amb mesures importants i necessàries, com el desplegament de la Llei 19/2020 i l’aprovació del reglament sancionador. Això en l’àmbit administratiu, però també en el penal, amb la Unitat Central de Delictes d’Odi o bé el reforç a la xarxa SAI. Tot això en el marc d’un departament d’Igualtat i Feminismes que evidencia l’aposta i la determinació del govern republicà per les polítiques LGBTIQ+ i la lluita contra l’LGTBI-fòbica.

Perquè des de les institucions i des dels carrers de Lleida diem prou. Prou violència al col·lectiu LGBTIQ+, prou permissivitat i normalització per part dels grans partits de l’Estat, que neguen que l’extrema dreta hi tingui alguna cosa a veure. Prou. Prou vulneració dels drets humans, prou apologia de la uniformitat. “Quina por aquells que auguren un món uniforme”, va dir en seu parlamentària l’enyorada Anna Gabriel. Nosaltres, des del govern de la Paeria, lluitarem perquè aquest món sigui el més divers possible.