Ningú no és racista

Racisme, xenofòbia, classisme, aporofòbia. Són adjectius amb els quals a ningú li agrada que el relacionin. Malauradament, actituds racistes, xenòfobes, classistes i aporofòbiques són més habituals en les nostres conductes del que som capaços de reconèixer i acceptar. I tant de bo que aquestes actituds fossin tan fàcils de suprimir com rentar-nos la cara.

La Plataforma Pardinyes per la Dignitat no neix amb la voluntat de defensar cap govern municipal ni cap dels seus projectes en concret, ni per assenyalar qui signa o deixa de signar cap manifest. No és la nostra intenció anar assenyalant qui és o deixa de ser racista. Però sí que volem denunciar i alertar les actituds i comentaris que ho són. Sabem que vivim en una societat racista, masclista, xenòfoba i LGTBI-fòbica i cap de nosaltres està lliure de prejudicis i actituds a corregir, no obstant això, no podem consentir que es continuïn perpetuant missatges que ajudin a retroalimentar aquestes actituds i es filtrin a la societat, a la ciutat, al barri.

Ens felicitem del canvi d’orientació dels moviments que hi ha hagut al barri les darreres setmanes, passant de cridar “en contra de...” a “a favor de...”. No obstant això, no podem deixar passar per alt els comentaris a diversos grups de WhatsApp. Ni missatges com “¡Hoy a las 20.00 cacerolada en contra del albergue! ¡Pásalo!”, sense més explicacions. Ni els comentaris a les xarxes socials o al carrer. Ni els insults a la reunió convocada per l’ajuntament per explicar el projecte als veïns i les veïnes. Tots ells exemples que queden lluny d’allò que seria acceptable en un barri que fa de la diversitat i l’acollida la seva bandera.

Volem recordar que les crides inicials en aquest conflicte entre l’ajuntament i veïns del barri no van ser a favor de res. Les cassolades no es convoquen a favor de res. Reconeixem els canvis d’actitud i d’enunciats, però creiem que cal fer un pas més. No podem relativitzar i minimitzar aquestes manifestacions. Ni obviar-les com si no anessin amb nosaltres. No és qüestió de rentar-nos la cara. Combatre aquests discursos i aquestes actituds depèn de moltes condicions, però la primera i la més important és adonar-nos que les tenim.

No dubtem de la bona voluntat ni de les persones que han promogut el manifest en defensa de la residència, ni de les que l’han signat. I compartim la indignació de qui s’ha sentit menyspreat per part del govern municipal. Però considerem que la manera d’entomar-ho no ha estat la més adient. I potser caldria una declaració pública i contundent que, de la mateixa manera que es reclama el compliment dels acords i les promeses fetes, expliqués que Pardinyes és un barri tan digne com qualsevol altre per acollir recursos per a les persones més empobrides i en situació de precarietat.

D’igual manera, trobem sospitosa la manera en què el projecte de la Paeria ha vist la llum pública i la gestió d’una part de la resposta. No ens agradaria pensar que al darrere hi ha interessos polítics que han jugat amb foc amb el barri i amb les seves entitats.

Repetim que no estem aquí per assenyalar ningú, ni per defensar cap govern, ni per defensar cap projecte en particular, ni per posar en qüestió les necessitats evidents al nostre barri. Volem treballar per analitzar les causes d’aquestes actituds i per combatre-les. La convivència i el futur del nostre barri està en mans de tots i de totes.