Europa ja depèn de la Xina?

Una pregunta que ens fem avui, setembre del 2021, si analitzem el que passa amb els xips per fabricar els cotxes. Han hagut d’aturar la producció, fer anar els treballadors a casa i retardar l’entrega de cotxes nous, amb llista d’espera de mesos. El problema és que els que els fabriquen a l’Àsia, especialment la Xina, a causa del Covid-19, van aturar les produccions, creient que no es vendrien tants cotxes. Ara qui paga les conseqüències és especialment Europa.

Deixant de banda els xips i els cereals, què ens està passant? Avui Europa pateix una escassetat de tots els cereals amb uns preus desorbitats que no paren de pujar.

El motiu, l’acaparament que està fent la Xina per augmentar la producció porcina també per als humans en el cas del blat de moro, les grans exportacions del Brasil, l’Argentina i els Estats Units cap a la Xina. Segons les estadístiques, la Xina ha augmentat el consum un 122,8% interanual segons analistes de mercat.

La Xina serà el segon productor del món, encara que molts analistes dubten que puguin produir 260 milions de tones.

Si és així, la Xina es convertirà en l’economia més gran del món l’any 2028 passant pel davant dels Estats Units i del Brasil en conreu de blat de moro, el segon a escala mundial..

A Europa, on queden les seves produccions i les seves exportacions, en ben poc.

A Cada vegada importem més, cada vegada depenem més del gegant asiàtic. Europa van ser pioners a deslocalitzar, especialment les grans empreses, i avui molts han d’aturar-se per manca de material que ja no produïm.

El primer que pagarem serà un encariment especulatiu tant dels xips i la tecnologia com dels cereals, amb els lobbys pel mig.Les sequeres han perjudicat molts països d’Europa i Amèrica, els incendis i inundacions han fet perdre moltes collites a causa del canvi climàtic que ja patim.

Ara es hora que les polítiques europees entenguin i creguin que ens quedem enrere, tant pel que fa a les noves tecnologies punteres i de precisió, com temes alimentaris de primer ordre. S’ha desincentivat la producció de cereal, s’ha preferit importar a canvi de ser exportadors de cotxes d’alta gamma i boeings i ara podem veure com una pandèmia ens deixa sense xips per l’automoció i boeings aturats sense turistes.

En canvi, l’alimentació ens van dir amb la pandèmia que érem essencials, ho vam ser i ja no ho recorden.

Ara el sector agrícola i ramader pateix l’increment de costos per produir i fa encarir i patir per poder fer els aliments. Napoleó ja ho va dir: “Quan la Xina desperti, el món tremolarà.”.