Jo+tu

“Ets ningú, tu, per decidir sobre meu? Si jo no t’ataco, visc pacíficament la meva vida, qui ho diu que m’has de prendre per diana de la teva intolerància, els teus insults i la teva violència? Qui sigui que es dreci contra les persones altres que ell o afins a ell és sempre algú que arrossega una por profunda i odia la diferència i el canvi, sense raonar que tots i cadascun de nosaltres som diferents.”

“La tendència al prejudici sense racionalitat s’instil·la endins de les consciències com una malaltia, ja sigui en termes de gènere, etnicitat, orientació, o altres raons, i és una realitat tenebrosa i aterridora en allò que hauria de ser una època de clarividència i cordialitat. Necessitem com mai amabilitat, tolerància i bon ànim en una societat inclusiva, si hem de superar les tempestes del col·lapse climàtic, l’amenaça de l’extinció en massa, l’ombra de les pandèmies i l’esforç a què sotmetem la salut mental, esberlada sota el pes impossible del brogit i l’allau de notícies. Com a raça hem d’arribar a conviure amb els accelerats canvis que somouran els fonaments de les nostres creences i seguretats, si hem de sobreviure i tirar endavant.

Però horribles individus o grups, alimentats per pors, acumulen malfiances i odis. Presenciem assalts a persones als carrers per causa de les seves creences, gènere, orientació o raça. La intolerància és una llavor adobada per megalomaníacs que sembren pors i mentides, oferint a canvi només buides esperances per respondre a la inquietud col·lectiva de veure que quelcom no va bé.El que no va bé és el nostre fracàs a relacionar-nos mútuament, i també amb el planeta.

El que no va bé és el nostre insostenible estil de vida. El que no va bé és la distorsió de conceptes com la vàlua i el preu. El que no va bé és la perpètua propensió humana a mirar-nos el melic, a parar l’oïda, sense qüestionar aquells llunàtics egoistes que ens empenyen a descarregar odis en contra d’altres, contra persones que no coneixem o no comprenem.

Al llarg de la història ho hem fet repetidament, empesos per fanàtics, i no podem, no devem permetre que torni a passar.” Aquest és el resum, traduït, d’un article aparegut a Catalonia Today l’octubre de l’any 2021, degut a Martin Kirby, un dels seus redactors fixos. Catalonia Today, actualment dirigida per Marcela Topor, va néixer el 2004 sota l’ombra d’El Punt Avui, adreçada al públic en general, i tracta essencialment temes relacionats amb Catalunya o de viatges, sense oblidar el futbol de casa nostra. Un grup de britànics residents a Catalunya, uns quants específicament a les terres gironines, constitueix el nucli de la revista mensual.

La pri mera plana de col·laboració és de Matthew Tree, analista crític. Aquests britànics solen ser long term residents, els seus fills han crescut i estudiat aquí, han entès i assimilat la situació social i política d’aquest país on escolliren de venir. Té també col·laboracions de catalans.

Unes planes dedicades a la llengua anglesa, amb exercicis, arrodoneixen l’interessant temari. Heus aquí com un ciutadà del Regne Unit deixà fa uns anys l’atapeïda vida urbana de l’illa, se’n vingué a Catalunya, s’instal·là al Priorat amb la família i fa de pagès, en un mas que ha batejat de Jardí de la Mare. Els seus articles porten l’epígraf general Heading for the hills, “anem a la muntanya”, i solen tractar de temes que diríem ecològics, de la natura, els conreus, les bestioles del camp, la vida senzilla, bonhomiosa, en cerca de l’harmonia entre l’ésser humà i el medi, i el somriure de tothom. Mister Kirby, gràcies.