Optimisme, passió, treball i coneixement

“Optimisme, passió, treball i coneixement: quatre claus per a l’èxit en els negocis” era el lema de la jornada organitzada l’1 de desembre passat, per la Regidoria de Promoció Econòmica de la Paeria de Lleida, sota la direcció d’en Paco Cerdà. Aquest va tirar de les seves amistats de joventut i va portar com a plat fort un xiquet de Lleida, company d’escola, Emili Duró Pamies, que va aconseguir omplir el Palau de Congressos de la Llotja amb la seva, diguem-ne, conferència El viatge de la vida.

Va demanar que no se l’enregistrés, però no va prohibir prendre notes. Aquestes són les meves notes no textuals i reordenades, que no són un resum, sinó el que em va semblar oportú anotar per nou o recordatori. Confio que siguin d’interès dels lectors. Al viatjar hem de decidir quan posem les llums curtes i quan les llargues.

És millor estar callat i semblar ximple que parlar i aclarir dubtes de forma definitiva (Groucho Marx). Tots hem superat la més dura de les competències: la cursa dels espermatozoides (39 milions segons l’OMS). La vida pot canviar en un instant; cal tenir clar quin és el nostre objectiu; convé tenir una llista escrita del que és important i no a la nostra vida.

La motivació transcendent és la més important, és la que mou els convents i les ONG (el projecte és més important que la tasca).El rendiment depèn de l’estat d’ànim. Cal saber gestionar-lo. Ens falta formació emocional.

Les actituds i els valors són fonamentals; els que es reben a la infància són la clau (qualsevol dèficit d’amor té conseqüències). La selecció genètica ha fet que la ment vegi més els perills que el bo. És molt important com interpretem la realitat.

Per ser feliç cal enfocar-se en el positiu i gaudir amb el que es fa. El plaer és temporal; la felicitat, permanent. És el que dona sentit a la vida.

Viktor Frankl (psiquiatre que va sobreviure a Auschwitz i Dachau) va dir que “la nostra major llibertat és la llibertat d’escollir la nostra actitud”. Potser no podem evitar el dolor, però si el patiment. La felicitat és la percepció en relació amb les expectatives, per això davant una mateixa situació una persona està feliç i una altra és una desgraciada.

Va recomanar tornar a veure la pel·lícula La vida és bella. Els que viuen amb gent que els aprecia, i els que tenen vida social, tenen més esperança de vida.La capacitat d’adaptació és fonamental. Els esquemes mentals del passat no valen per al futur.

Tot el que sigui coneixements i lògica ho acabaran fent les màquines; el que depengui d’emocions i sentiments, les persones; només podem superar les màquines amb passió, no amb coneixements. La principal causa de fracàs és la por. Tot el que tenim ens ha sigut donat. Queixar-se serveix de poc. S’ha de saber prioritzar.També va donar una sèrie de consells operatius. Fer un pla emocional. Copiar dels bons. Fixar-se amb com puja la gent les escales. Utilitzar la ment com a buscador mentre dormim. Fixar-te en els sogres abans d’agafar parella. El pitjor és un ximple innovador. Sense felicitat no s’atrau talent.

Cal ser paranoic invers (pensar que el món conspira a favor nostre).Crec que és molt bo per a Lleida, i per a les seves empreses familiars (que són la immensa majoria), les iniciatives com aquesta, que ajuden a posar les llums llargues.