El 8 de març, ser i fer feminista

Som en un moment històric per al moviment feminista. Els darrers vint anys hem vist com, a les mobilitzacions del Dia Internacional de les Dones, cada cop hi havia més presència de manifestants i els mitjans de comunicació se’n feien més ressò. Si l’any 2000, a la manifestació de Barcelona, érem prop de mil dones, al 2019 n’érem més de dues-centes mil.

No només han crescut les manifestacions, també ha crescut la presa de consciència col·lectiva de les desigualtats entre homes i dones. Cada cop més dones (i homes) es reconeixen feministes, i cada cop més persones veuen com, al ser feminista, s’hi afegeix el fer feminista, que és l’exercici dels nostres drets, l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Les dones prenem consciència mentre parlem entre nosaltres, posem nom a allò que ens passa i ens adonem que no és un fet aïllat sinó una realitat col·lectiva que vivim les dones precisament pel fet de ser-ho. Aquest és el primer pas per exercir els nostres drets, sovint acompanyades per la xarxa d’entitats de dones i feministes i pels recursos públics que Generalitat i ens locals posem a l’abast de totes.Tenim dret a cobrar el mateix que els homes, a tenir temps per a nosaltres, a no pagar impostos de luxe per productes que fem servir mensualment al llarg de tota la nostra vida reproductiva, a viure sense por i a no canviar els nostres trajectes, a ser reconegudes i a participar com els homes als espais de representació, poder i decisió, a no voler canviar els nostres cossos com a resultat de la pressió estètica...Els homes, cada cop més, entenen que el feminisme també els fa guanyar drets: el dret a no haver-se de posar en risc per demostrar constantment la seva masculinitat, el dret a tenir cura de casa seva i la seva família.

Les dones no volem ser ni més ni menys que ningú, ni ser considerades víctimes, només volem tenir el mateix reconeixement i les mateixes oportunitats que els homes. En definitiva, viure vides lliures, igualitàries i lliures de violències. Això és el feminisme i el que reivindiquem cada 8 de març. Ni més ni menys.