N’estem cansats

A principis d’aquesta setmana la Cambra de Comerç va publicar un informe demolidor per a l’economia de Lleida. Entre els anys 2015 i 2020 han marxat 428 empreses, de les quals un 40% s’han instal·lat a Barcelona pels efectes de la capitalitat mentre prop d’un 20%, vinculades principalment a la indústria agroalimentària, ho han fet a l’Aragó. Un fet a destacar és que el punt àlgid d’aquests desplaçaments es van produir els anys 2017 i 2018, quan les societats que van marxar, segons l’estudi realitzat, consideraven que el sistema polític era inestable.

Array Davant de tot això, ens veiem necessàriament interpel·lats a preguntar-nos què passa davant d’aquesta llista de baixes i, sobretot, com revertir aquesta situació.

L’estudi assenyala com a principals motius d’aquest èxode les traves burocràtiques i fiscals del Govern de la Generalitat, que es mostra poc empàtic amb la incorporació de nous agents econòmics, i la falta d’espai en polígons industrials, un fet que hem anat alertant des de fa mesos i per al qual hem fet propostes sense tenir cap resposta per part del govern municipal de la Paeria. No hi ha ajudat gaire que el mateix Govern hagi deixat aparcat durant més de deu anys el desenvolupament del polígon industrial de Torreblanca, que va ser una clara aposta dels alcaldes socialistes per potenciar-lo com a hub agroalimentari, amb sinergies en clau de recerca i d’innovació amb el Parc Científic, per al qual la Generalitat, per cert, encara deu onze milions d’euros. Ara, el regidor d’Urbanisme, que el passat mandat va posar traves al desenvolupament del polígon de Torreblanca, votant en contra del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, ha canviat de parer i vol córrer per tenir enllestit l’espai industrial en un any.

Ja ens sentim satisfets que es vulgui impulsar aquest sòl industrial, però ens agradaria que aclarís quines converses ha engegat amb l’Estat, la participació del qual és absolutament necessària, per tal de desdoblar la carretera de les Borges i habilitar una estació intermodal ferroviària per traslladar les mercaderies. Perquè, si no ho ha fet, dubtem que els terminis siguin realistes i que en el fons siguin una cortina de fum. També hem de dir que poc favor hi va fer la decisió presa pel president de la Diputació de Lleida, el senyor Talarn, i el senyor Pueyo, responsables de carregar-se GlobaLleida i de l’oficina d’atracció d’inversions que hi havia dins de l’ens, que permetia sumar sinergies entre les cambres de comerç, les empreses i les administracions per afavorir la creació de noves oportunitats.

En aquest sentit, de la Cambra de Comerç apunta, precisament, la importància d’afavorir l’agilitat administrativa, a través d’una finestra única i impulsar la imatge social dels emprenedors i de les empreses.Juntament amb la necessitat d’habilitar espais per al creixement de les empreses, per generar més atractivitat a Lleida, també calen decisions paral·leles que hem anat reivindicant al llarg d’aquests mesos i que, de fet, van en consonància amb l’estudi publicat per la Cambra. Per exemple, cal una millora de les comunicacions que passa per implementar de manera immediata un Pla de Rodalies sense més demores. És insòlit que la Generalitat hagi deixat Lleida com l’única capital de Catalunya que no té un sistema de Rodalies que permeti enllaçar el nostre territori amb majors freqüències i horaris.

Ara, haurem d’esperar fins al 2024 per veure més trens a la línia de Manresa, que es podrien tenir a disposició de manera immediata si s’apostés per altres operadors com Renfe, però seguim a l’espera de saber com es milloraran les connexions d’autobusos i les línies fèrries de Montsó, Balaguer i les Borges.Lleida arrossega una retallada del 80% en inversió pública en els últims deu anys per part de la Generalitat. És difícil que amb aquesta desatenció i la falta de lideratge del senyor Pueyo, que és incapaç de plantar cara als seus, la nostra ciutat i el nostre territori pugui tirar endavant. L’operació de la Generalitat per salvar-lo els passats mesos de desembre i de gener va costar 300 milions d’euros en promeses a llarg termini als consellers i conselleres que van desembarcar i que, per cert, seguirem de ben a prop perquè es compleixin.

El PSC les fiscalitzarem tant a la Paeria com al Parlament perquè estem cansats de perdre oportunitats, de retallades i de declaracions per desviar l’atenció.