El menysteniment als docents

Els sindicats d’ensenyament, unitàriament, hem decidit tirar endavant unes mobilitzacions molt contundents amb la convocatòria de cinc dies de vaga durant el mes de març. La vaga no és només pel calendari, com diu entre altres la secretària general d’educació, la Sra. Patrícia Gomà. No és que el professorat perdem dies de vacances, no, ja que els docents estem al centre des del primer dia de setembre. Sí que és cert que l’avançament de l’inici de curs ens fa perdre dies de preparació i dificulta sobre manera les tasques organitzatives.

Caldria avançar les dates de matrícula de Batxillerat i de Cicles Formatius, que ara són al juliol i que, sense anar més lluny en el cas dels cicles, el curs passat va resultar problemàtica.

Avançar el calendari no deixa marge per fer determinats tràmits administratius. Caldria procurar tenir les plantilles de professorat tancades al mes de juny, i és complicat que així sigui, tenint en compte que el procediment d’adjudicacions provisionals català, a diferència de les altres comunitats, no es regeix pels criteris de mèrits, antiguitat i publicitat que sempre han caracteritzat l’accés a la funció pública, sinó que està basat en propostes i entrevistes, procés molt feixuc, arbitrari i poc transparent. Perquè tot això es pugui fer en termini, caldria modificar les resolucions i normatives actuals.

Per altra banda, algú pot arribar a pensar que per començar uns dies abans al setembre s’evitarà el fracàs escolar? Som dels països amb més hores lectives, però també amb més burocràcia, i els mals resultats no són un problema d’hores lectives. És un problema del que es fa durant aquestes hores. L’avançament del calendari, aprovat sense consens i saltant-se els tràmits preceptius de consulta, és només la punta de l’iceberg.

La vaga és pel menysteniment continuat que els docents estem patint. Ens volen imposar un nou currículum que no ens agrada (vaja.. no ens agrada el de l’ESO, que és l’únic que hem vist, perquè del de Batxillerat ni tan sols n’han passat l’esborrany!, i ja ens varen “colar” el d’FP).

Paradoxalment, s’exigeix al professorat més formació (el C2 de català o l’estratègia digital de centre, per exemple). Més formació.. per impartir cada vegada menys continguts? Menysteniment també perquè han canviat els criteris d’avaluació a meitat de curs sense tenir en compte les programacions planificades al mes de setembre.

Menysteniment també del professorat interí, les condicions d’estabilització dels quals albirem que no deixaran gairebé ningú satisfet, ni pel nombre de places que podrien sortir al concurs extraordinari de mèrits ni pels requisits que caldria complir per poder-hi participar. Amb el que sabem a data d’avui que es pensa fer, difícilment s’erradicarà la precarietat laboral d’aquest professorat. Menysteniment perquè el departament s’ha negat reiteradament a revertir les retallades que anem arrossegant des de fa un sarpat d’anys (retorn a les 18 hores lectives a secundària, reconeixement del primer estadi als sis anys de servei, reducció de ràtios, reducció lectiva per als majors de 55 anys, inversió del 6% del PIB...) Aquestes retallades i mancances s’han cronificat.

Per acabar-ho d’adobar, el Sr. Conseller, des d’una actitud prepotent i gens dialogant, no se n’amaga de dir que vol acabar amb la jornada intensiva a secundària. Tot plegat, un reguitzell de mesures improvisades, mancades del consens i la reflexió pertinent, inapropiades i, a més a més, inoportunes.

No oblidem que venim de dos anys de pandèmia, durant els quals els i les professionals de l’ensenyament hem desenvolupat una gran tasca social, hem hagut de treballar amb pocs EPI, amb ràtios molt elevades, impartint matèries que no eren les de la nostra especialitat en benefici dels grups bombolla, cobrint professorat contagiat o confinat pel qual no sempre s’enviava substitut, compaginant teletreball amb presencialitat.. Som un col·lectiu tensionat i estressat, i si alguna cosa ens cal ara, és tranquil·litat.Si tots els sindicats en bloc demanen la dimissió del conseller d’educació el senyor Gonzàlez-Cambray, i fins i tot agrupacions de directors li han fet arribar el seu malestar, és que alguna cosa deu estar fent malament...