El mirador de Roca Regina, una gran oportunitat per a la ciutat de Lleida

La Diputació de Lleida, amb la col·laboració del Patronat de Turisme, ens va encarregar un projecte que consistia en la creació de producte turístic per a les comarques del Pirineu de la província, tot plegat gràcies als ajuts europeus (PECT). El mirador de Roca Regina va ser una de les 22 propostes que vam presentar uns mesos més tard i una de les 4 proposades per a la comarca del Pallars Jussà. Aquest projecte estava enquadrat en el tercer nivell dels cinc de creació de producte que vam establir.

En primer lloc, i com a introducció, érem conscients que aquesta proposta podria aixecar polseguera, especialment en el col·lectiu dels escaladors, però també sabíem quina era la problemàtica que estava i segueix patint aquesta comarca, així com la majoria de comarques del nostre Pirineu, és a dir, població envellida, despoblament, desplaçament dels seus habitants –en el millor dels casos– cap als pobles de la comarca on es concentren els serveis, estacionalitat turística i un llarg etc.

Aquí li cal afegir les millorables comunicacions, ser una comarca de pas i la distància amb els grans pols logístics, incrementant els costos per a una gran majoria d’indústries en el cas que s’hi volguessin establir. En segon lloc, el recurs turístic més important de la comarca és el congost de Mont-rebei, el qual està situat a l’eix de la Noguera Ribagorçana, amb un retorn escàs per a l’eix principal i on viu gran part de la seva gent, és a dir, el de la Noguera Pallaresa. Aquí li cal sumar unes vies de comunicació precàries que dificulten el desplaçament entre aquests dos eixos, fent que el retorn econòmic es quedi principalment a la zona aragonesa.

Aquest indret per l’entrada nord rep prop de 100.000 visitants l’any i significa el 60% de les visites del Jussà. El segon punt més visitat, el telefèric d’Estany Gento, ja es troba a molta distància i només funciona durant poc més de 2 mesos l’any, és a dir, crea ocupació temporal.En tercer lloc, la Roca Regina està situada en un punt clau per minimitzar o fins i tot solucionar aquest problema, creant llocs de feina estables ja que el mirador es podrà visitar els 12 mesos de l’any i pot significar una destinació turística primària, és a dir, representa la motivació principal per a realitzar un desplaçament i, per tant, la creació de negocis complementaris per donar resposta a la demanda, a més de poder donar a conèixer el territori, provocant una taca que afectarà tota la comarca, començant pels Castells de Frontera i acabant al mateix Epicentre de Tremp. Aquest mirador, a diferència de la majoria, està situat en una paret vertical de 300 m de desnivell, no només amb vistes a la zona del Montsec sinó que també ofereix un espectacle visual si mirem cap al nord, amb l’embassament de Terradets als nostres peus i els Pirineus al fons.

A més, estem convençuts que es crearà el que s’anomenarà l’escalada conspícua. En quart lloc, aquesta proposta té la virtut que s’hi pot arribar en tren des de Lleida. L’estació de Cellers, amb un projecte en marxa per poder oferir en un futur servei d’allotjament i restauració, es troba a la sortida d’una pista forestal d’uns 3 km que arriba fins ben a prop del cim.

La nostra proposta, amb la col·laboració de l’arquitecte lleidatà Albert Reig, es basava a tancar aquesta pista als vehicles privats i amb vehicles llançadora apropar els visitants al mirador, tal com es fa en nombrosos indrets. A la vegada, l’arranjament del camí que dona la volta pel Barranc del Bosc pot significar un atractiu més per a tots aquells que es decideixen a fer una excursió circular de 10 km sortint i acabant a l’estació de tren, passant pel mateix peu de la paret. En definitiva, una destinació que es podrà visitar des de qualsevol punt de la nostra geografia amb transport públic.Ara bé, això vol dir que la comarca ha de rebre milers de persones cada dia que voldran accedir al mirador? La nostra opinió és que no.

Al nostre entendre, la capacitat de càrrega hauria de determinar el nombre màxim de persones que hi podran accedir, com ja fan en altres llocs. Al final serà el mateix territori qui podrà posar els límits de fins a on es vol arribar. Estem convençuts que les administracions locals i comarcals faran lo correcte.

Són gent molt preparada, tenen clar que el paisatge és un dels seus patrimonis més valuosos i tenen obsessió pel territori, per la seva gent, el seu benestar i pel seu futur.

Lleida

La ciutat de Lleida faria bé d’aprofitar aquesta actuació precisament gràcies al tren. Cellers es troba a una hora escassa i el mirador pot representar un argument turístic molt potent per a la gent que la visita. Fins i tot faria incrementar l’estada mitjana del turista i, per tant, la seva despesa, sempre que es creïn o complementin amb altres propostes situades al mateix Segrià o comarques veïnes, on encara hi ha molta feina a fer.

La complementarietat amb aquestes és necessària, articulada d’una manera per fer fàcil i còmoda l’arribada de turistes i visitants i amb una mirada transversal on tothom guanyi. Segons els darrers estudis, l’àrea d’influència dels turistes que dormen a Barcelona s’ha eixamplat fins als 70 km i en són molts que un dia van a Port Aventura o a la ciutat de Girona i a l’hivern cada cop en són més que aprofiten les estacions d’esquí de la Cerdanya o el Ripollès per fer un puja baixa, ja amb propostes estructurades des de la mateixa ciutat. Ara bé, per fer més robusta aquesta proposta, la ciutat s’hauria de plantejar una sèrie d’actuacions a l’estació de tren que corresponguessin amb aquesta finalitat, com podria ser un punt de dipòsit i lloguer de bicicletes per a tot aquell que volgués pujar fins a la Pobla de Segur i baixar fins a Cellers seguint la quasi finalitzada via verda entre aquestes dues poblacions i tornar amb el tren unes hores més tard.

Fins i tot, augmentaria el desplaçament de gent que viu en pobles i que es desplaça cada dia a Lleida en tren o en autobús per treballar, podent agafar o llogar en aquest punt la seva bicicleta per anar al lloc de feina. Si aquí li sumem una xarxa estructurada de recorreguts aprofitant un recurs tan important i simbòlic per a la ciutat com són les séquies i canals, la ciutat podria optar a jugar la Champions de destinacions orientades al cicloturisme, tot plegat amb poca despesa i amb una lògica estratègica que hauria d’afectar la mateixa població. Hi ha exemples de ciutats on han desenvolupat aquests projectes amb molt d’èxit i Lleida podria ser una d’elles.