Que les gelades no acabin amb el nostre futur!

tres nits consecutives de gelades com feia temps que no vivíem. Temperatures de fins a -7 graus. Condicions extremes per a la pagesia, davant la inviabilitat de garantir la supervivència dels fruits de les nostres plantacions.

Array Tres nits consecutives que les nostres famílies pageses s’han organitzat, han preparat les instal·lacions antigelades –amb el rec d’aspersió, amb ventiladors, cremant paques de palla o pots de parafina disseminats pels arbres. Tres nits de malson intentant que els fruits dels nostres arbres, en els quals portàvem molts mesos d’inversió, poguessin resistir les baixes temperatures. Tres nits sense descans ni sense poder dormir.

Amb l’ai al cor permanent. Si la nostra pagesia ja ho tenia complicat de per se, ara ens despertem del malson que suposen les afectacions importants de les gelades en les més de 50.000 hectàrees i unes afectacions que van entre el 75 i el 100% de la producció total.Per comarques, a la Noguera, gairebé tota la producció fruitera perduda, al Baix Segre les afectacions són importantíssimes i en pocs dies hem passat de la “mar rosa” de les flors dels arbres fruiters, a la “mar negra” amb la mort de les flors i dels seus fruits.Estem parlant que una part important del rebost frutícola –de qualitat extraordinària i de proximitat i km 0– del país ha perdut la collita.Les Garrigues, el Pla d’Urgell i l’Urgell tampoc se n’han escapat, d’aquestes gelades.Això vol dir que, més enllà del context precari que viu el sector els darrers anys, la manca de relleu generacional i l’envelliment de les famílies agràries, les inversions fetes per millorar productivitat i rendiment, els préstecs per millorar instal·lacions i eines que s’han de tornar –sense ingressos–, els 20.000 llocs de treball que s’activen per a la recol·lecció de la campanya de la fruita a les nostres comarques, que en la seva gran majoria també podem donar per perduts..., cal afegir ara les conseqüències de la invasió i la guerra de Putin contra Ucraïna amb l’increment del preu de l’energia i de les matèries primeres.Aquestes gelades tenen un efecte desmoralitzador d’unes magnituds imprevistes per a les nostres famílies productores, les nostres comarques i els nostres municipis. L’abast d’aquestes gelades, però, no s’atura en els productors, la nostra fruita necessita un embalatge i un treball a les centrals agràries.

Què faran aquestes centrals? Per un costat tenen uns costos fixos cada vegada més grans (energia, costos laborals, amortitzacions, despeses financeres…) i, per un altre, deixaran de tenir uns ingressos de la comercialització de la fruita, mala peça al teler.Deia l’antic premier italià Enrico Letta: “Som en temps d’incerteses, impredictibilitats, angoixes i pors creixents.” Davant aquest context, com respondrem com a país davant aquesta situació d’emergència?La nostra proposta passa per activar un pla d’ajuts directes –sense precedents– per part dels governs català i espanyol per alleujar i donar espai de vida a un sector essencial que produeix la nostra pròpia alimentació en uns paràmetres de benestar i qualitat alimentària com en poques zones del planeta se sap fer.D’altra banda, cal repensar el concepte de país, sobretot al centre del país i les seves zones conurbanes: importar fruita d’altres indrets, quan aquí tenim la millor possible, és de tot menys de societat avançada. Altres països pagarien en or allò que aquí produeixen les nostres famílies, les nostres cooperatives i les nostres empreses.És el moment de reconèixer, considerar, estimar i tenir cura de la nostra pagesia. Ara ens necessiten.

Prou viure d’esquena a la nostra pagesia! Ara hi hem de ser encara més. Si som capaços de reduir la nostra simpatia, el nostre afecte i el nostre suport, començarem amb bon peu l’inici d’una nova etapa que necessitem com l’aire que respirem.Garantir uns preus dignes perquè aquestes famílies, cooperatives i empreses puguin seguir tenint cura de la nostra alimentació i benestar.Si a la pagesia de Lleida li va bé, a tota la societat de les terres de Lleida i la catalana li anirà bé. Qui millor que nosaltres per omplir els nostres rebosts, les nostres neveres i les taules de les nostres famílies amb la millor producció fructícola del món?En conclusió, fer de pagès avui és una qüestió més de creences i de convenciment que de viabilitat econòmica.

I així, el futur de les persones, les famílies i les nostres comarques està en perill. Això implica que, sense un projecte social, no hi ha la possibilitat de construir cap projecte econòmic. Si el món rural no pot guanyar-se la vida dignament en el seu entorn, les comarques, el territori i el rerepaís quedaran deserts.