Per una Catalunya sencera

La dinàmica de despoblament de molts municipis de la nostra vegueria és una realitat des de fa molt temps i la tendència dels darrers anys no augura cap punt d’inflexió si no hi ha una aposta decidida a revertir la corba. L’estudi elaborat pels geògrafs de la Universitat de Lleida Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol sobre els nous índex de relleu generacional en el món rural, posa de manifest dades tan esfereïdores com que 1 de cada 5 municipis del nostre país està en una situació crítica de despoblament, dels quals la major part tenen actualment menys de 1.000 habitants.

És evident, doncs, que el fenomen del despoblament té una afecció accentuada als municipis petits i, concretament, a les vegueries de Lleida, Pirineu i Aran i Terres de l’Ebre i a l’interior de les comarques de Tarragona. Un risc de despoblament calculat d’acord amb diversos vectors com són la població del moment, el potencial de creixement a partir de la població jove del municipi, el saldo migratori o el creixement de llocs de treball en els darrers anys.

Davant d’aquest fet i amb dades en mà, podem parlar de dues Catalunyes, la urbana i la rural, de les quals el creixement continuat de la primera comporta el decreixement accelerat de la segona. És per aquest motiu que un dels eixos bàsics del pla de govern per a aquesta legislatura és el de treballar per una Catalunya sencera. I això passa no només per dotar de serveis cadascun dels municipis, fent realitat el concepte d’equitat territorial, sinó que aquests serveis siguin capaços de generar oportunitats per a les persones que vulguin viure i treballar en cadascun dels municipis del nostre país.Precisament per evitar una dispersió de recursos sense una estratègia clara i compartida, l’any 2020 el Govern de la Generalitat va impulsar la redacció de l’Agenda rural de Catalunya, un document que ha de permetre identificar i dibuixar les línies del desenvolupament rural dels propers anys i assolir objectius com el repte demogràfic, la transició ecològica, la connexió del territori o la innovació i dinamització social i econòmica en l’entorn rural.

I, sobretot, invertir en projectes transformadors per assolir aquests objectius al més aviat possible.Paral·lelament, s’estan implementant iniciatives des del mateix Govern com la prova pilot que es durà a terme en els propers mesos a les Garrigues Altes, finançada per Fons europeus, a través de la qual s’invertiran 315.000 € en la rehabilitació d’edificis de titularitat municipal per convertir-los en habitatges dotacionals i equipaments públics i 263.000 € en la redacció d’un nou planejament urbanístic supramunicipal que abasti els set municipis, així com una diagnosi per prioritzar actuacions en espais públics i per endreçar la possible implantació d’energies renovables i els usos i edificacions en sòl no urbanitzable. A tot això, cal afegir-hi els 2,3 M€ previstos ja en el pressupost de la Generalitat per dotar de fibra òptica totes les poblacions d’una zona que ha perdut més del 24% de població en els darrers vint anys.El despoblament continuat i accelerat i la necessitat imperiosa de revertir-lo estan, sens dubte, a la taula d’un govern que ha vingut per transformar. Els efectes de la globalització, la pandèmia que hem patit o la crisi de preus i subministraments en la qual estem immersos ens porten, inexcusablement, a un model més sostenible i més resilient.

I en aquest nou model, aquesta Catalunya interior que tan ha contribuït històricament en l’economia, la preservació del territori i la cohesió social del nostre país, també vol ser-hi.