Dinamització dels micropobles

El balanç positiu de la recentment celebrada Fira de la Mel al Miracle confirma que els micropobles també tenim capacitat per organitzar iniciatives d’èxit, iniciatives que serveixen per posar en el mapa aquests municipis i que esdevenen alhora petits motors econòmics que contribueixen a dinamitzar el territori.

Algú pot pensar que una activitat com aquesta és, simplement, una fira temàtica més de les moltes que es fan a Catalunya. Tanmateix, per a un municipi com Riner la Fira de la Mel és quelcom més que una simple trobada comercial.

I això és així per diverses raons. En primer lloc, perquè és un vehicle perfecte per donar a conèixer el nostre patrimoni monumental: el Santuari amb el seu retaule barroc, la Casa Gran (en què excel·leixen el pati i l’escala renaixentistes, recentment restaurats i diferents exposicions) i el seu entorn. En segon lloc, perquè és un instrument de promoció dels productors i els productes de proximitat (amb la mel com a protagonista indiscutible), molts dels quals del mateix municipi.

Finalment, perquè la quantitat de visitants que s’hi desplacen tenen un impacte econòmic molt positiu sobre la zona, ja que és una font de negoci per a restaurants, comerços i allotjaments. Sense oblidar el vessant professional, social i artístic. En el primer cas, la jornada tècnica que s’hi celebra és una font d’informació i de formació per als apicultors professionals i amateurs que hi assisteixen.

Quant a l’àmbit social, aquesta darrera edició de la fira ha comptat amb la participació de l’Amisol o d’un grup d’ucraïneses acollides al municipi per oferir-nos i donar-nos a conèixer la seva cuina. I el capítol artístic ha vingut de la mà de les diverses exposicions pictòriques i didàctiques que s’hi han celebrat. Cal dir que l’altra fira organitzada per l’ajuntament de Riner, la Fira de Nadal –tot just estrenada fa uns mesos–, reforça encara més aquesta vocació d’impuls dels micropobles, ja que una de les condicions per participar-hi com a expositor és precisament la de procedir d’un municipi d’aquest tipus.Promoció turística i econòmica a través de la posada en valor dels productes de proximitat, del patrimoni natural i monumental i de la gastronomia.

Les fires que se celebren a Riner, així com altres activitats festives i culturals que tenen lloc al llarg de l’any, formen part d’aquesta estratègia. Una estratègia, però, que no és suficient per afrontar les grans problemàtiques que afecten els micropobles: la despoblació, l’envelliment demogràfic, la manca de recursos econòmics i, molt sovint, la insuficiència de serveis i equipaments bàsics. En aquest àmbit, no cal dir-ho, les Institucions juguen un paper fonamental.

Ja fa temps que des de l’Associació de Micropobles de Catalunya, entitat a la qual pertany Riner, anem treballant de forma intensa per tal d’assolir un marc jurídic i econòmic diferenciat per part de l’administració catalana. I insistim que una fita força important en aquest procés seria l’aprovació de l’Estatut dels Micropobles (o el nom que es considerés més oportú) per part del Parlament de Catalunya, una eina que sens dubte contribuiria a revertir la despoblació en l’àmbit rural i a implementar els necessaris principis de diferenciació, de subsidiarietat (assignació preferent de competències per als micropobles i tot el món rural) i de suficiència financera (equilibri entre competències i recursos). L’Estatut dels Micropobles ha d’establir les principals mesures econòmiques i de finançament imprescindibles per garantir la supervivència d’aquesta part important del nostre territori.

Recordem que a Catalunya hi ha 342 micropobles de fins a 500 habitants, que acullen un 1,2% de la població (uns 89.000 habitants) i que cobreixen el 35% del Principat. També que l’Associació de Micropobles de Catalunya contempla en els nous estatuts aixoplugar els municipis de fins a 1.000 habitants. La dita afirma que al pot petit hi ha la bona confitura.

Si –permeteu-me el símil– la confitura és la gent i el pot el territori, jo estic convençut que tenim una confitura excel·lent, però necessitem un pot que estigui en les millors condicions. O, dit d’una altra manera, que posi a l’abast als veïns i veïnes dels micropobles uns serveis i uns equipaments que els garanteixin la millor qualitat de vida.