És temps de Sant Jordi

Llegíem aquesta setmana un article de la Natza Farré al diari ‘Ara’ titulat ‘Sant Jordi i la pluja i el patir’ en què reflexionava sobre una mena de manera de ser dels catalans que ens fa estar neguitosos fins i tot davant d’allò festiu. Deia la Natza que cal ser conscients que som incapaços de controlar res íntegrament i també que sovint vivim gestionant les contradiccions. Argumentava poèticament que la rosa és de regadiu, però el llibre és de secà de tota la vida.

Doncs la rambla Ferran va ser el dissabte de Sant Jordi la demostració que a la nostra ciutat el secà pot ser d’allò més productiu, perquè la pluja ha esquivat miraculosament l’espina dorsal de la ciutat, regant on calia regar i permetent que la jornada es desenvolupés amb tota la seva potència als llocs on el llibre, les flors i tot allò que fa especial aquest dia es mantingués estalvi.

La primavera és temps de sorpreses meteorològiques i també temps d’oblidar l’hivern per començar a ocupar els carrers i les places. Així ho esperàvem molts i moltes i així va ser. La setmana prèvia va ser intensa, amb els neguits de la Natza, els dels professionals del llibre i també el nostre.

Però vull destacar la valentia dels llibreters i editors de Lleida, dels floristes, també, a apostar fermament per baixar a la rambla, assumint els riscos, però convençuts que, si sortia bé, l’èxit seria incontestable.I crec que així va ser. I no només a la rambla, perquè el carrer Major també va seguir ple, com la plaça Sant Joan i els porxos, o les activitats als carrers Lluís Besa i Alcalde Costa.Després de dos anys ben fotuts, quantes ganes tenim totes i tots de prendre els carrers, de tornar a sentir a cara descoberta el bullici de la gentada i aquell gest amable de quan topes amb algú i ens responem amb un breu “ep!, disculpa’m”.El 2021 vam fer una primera provatura en baixar a la rambla, condicionats per aquell ens impersonal anomenat Procicat, però convençuts que ens calia recuperar aquest eix de la ciutat. El resultat, malgrat les limitacions, va ser satisfactori.

Aquest any hem pogut donar cabuda a totes les entitats que han volgut participar-hi. Ens hem acostat al centenar de parades i també ens hem aproximat al capdamunt de la rambla. L’estació de tren ens mirava atentament.Tenim una llista de millores per a l’any que ve.

Cal aprofitar millor les calçades laterals un cop les alliberem del trànsit de vehicles, això evitarà alguns embussos al centre. També caldrà disposar de serveis portàtils perquè dotze hores a la rambla generen moltes “necessitats”. Ens cal pensar un espai més acollidor i integrat per les tertúlies literàries o presentacions i també afavorir la possibilitat de menjar de manera informal al voltant de les parades.

El vent va remoure més del compte el pol·len dels plataners i algunes persones en van notar les conseqüències. N’hem pres nota i afegirem tots els suggeriments que recollim aquests propers dies.Aquest any també hem retut homenatge a Guillem Viladot amb l’espectacle Beatriu el divendres a la Sala 2 de l’Escorxador. Recuperarem ben aviat l’acció poètica Viladot ens porta a l’hort, que dimarts vam ajornar a causa de la pluja, i procurarem que ens escalfi algun vespre d’estiu.Vull destacar l’èxit de l’espai infantil, una iniciativa de les professionals de la biblioteca de Pardinyes que va permetre jugar amb els llibres (a petits i grans) i aconseguir fer un Sant Jordi per a totes les edats.

També l’espai tradicional de Paeria que va repartir centenars d’exemplars del recull de contes Escata de drac i l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol que va desplegar la seva capacitat creativa. L’enhorabona a les tècniques de cultura i mercats que ho han fet possible amb el seu esforç i perseverança.Comença a comptar el temps per al proper Sant Jordi, el nou Museu Morera ens esperarà a mitja rambla i les parades tornaran a omplir-nos el cor i les mans. Diu la Natza que seria inquietant posar-nos d’acord en l’alegria, però que no és impossible, perquè ens cal dibuixar un futur proper i factible.

Escrivim el futur en català i llarga vida als llibres!.