Administracions públiques i treballadors subrogats

La Sala Social del Tribunal Suprem va dictar una sentència, en unificació de doctrina, el passat dia 28 de gener (85/2022), que ha posat fi a una llarga controvèrsia jurídica sobre la situació laboral dels treballadors d’una empresa privada que presten un servei públic i que en un moment determinat aquest servei és assumit per l’administració pública.

És a dir, quan aquesta entitat se subroga per transmissió d’empresa en un contracte de treball que tenia caràcter fix, ha de mantenir-se aquesta condició i és totalment inadequat aplicar en aquest supòsit la categoria de personal indefinit no fix (aquest tipus de contracte). És una construcció jurisprudencial elaborada per evitar que es transformi en laboral fix l’administració pública. És una figura híbrida amb certes particularitats: no és fix, però tampoc temporal.

La sentència pretén resoldre “una complexa concurrència de preceptes amb ordenaments jurídics molt diferents: dret de la Unió Europea i drets dels estats membres; així com el cas d’Espanya: dret administratiu i dret laboral”. O sigui, un còctel normatiu que fa particularment difícil la resolució de problemes que es puguin plantejar. Unes normatives que obliguen a declarar la fixesa del contracte de treball, per una part, i, per una altra, exigeix respecte als principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat per accedir a l’ocupació fixa en el sector públic.

La primera ho estableix l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors quan diu que el canvi de titularitat d’una empresa o centre de treball no extingirà per si mateix la relació laboral, quedant el nou empresari subrogat en els drets i obligacions laborals. La segona normativa és la mateixa Constitució espanyola i la resta de lleis que la desenvolupen, que estableixen que l’accés a un treball fix en el sector públic haurà de respectar els principis d’igualtat. El TS afegeix que els possibles dubtes existents han estat aclarits per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 13 de juny del 2019.

Aquesta sentència afirma que la Directiva 2001/ 23/CE estableix la subrogació en els mateixos termes que l’Estatut dels Treballadors, i recorda que és aplicable també quan l’empresa sigui una administració pública, i també afirma que les legislacions laborals nacionals no poden fer inaplicable aquest precepte. D’aquesta manera, segons el Suprem, les previsions de l’article 23.2 de la CE no pot derivar en un argument que impedeixi aplicar les conseqüències derivades de la Directiva. No ens trobem davant d’un supòsit d’accés a la funció pública, sinó una assumpció de relacions laborals ja constituïdes.

En totes les transmissions, la nova empresa adquireix la unitat productiva i/o plantilla, amb els seus drets i obligacions, de manera que quan es “municipalitza” un servei, la corporació pública ha d’assumir que els treballadors que eren fixos segueixin sent-ho. En resum, s’ha optat per una fórmula perquè els treballadors no perdin drets i es garanteixi que els que ja tenien a l’empresa original es mantinguin en la nova corporació. Però aquesta sentència preveu alguns matisos per prevenir els fraus:1) Quan s’acrediti que ha pogut existir una fraudulenta incorporació com a personal fix a una empresa, la plantilla de la qual es preveiés que acabaria integrant-se a l’administració ha de quedar oberta a la possibilitat d’activar els ressorts necessaris per poder privar d’eficàcia en aquesta maniobra irregular.2) La fixesa no s’adquireix incondicionalment en tot l’àmbit de l’administració en què es treballa, sinó funcionalment en la tasca o l’objecte de la transmissió.

Així, el Suprem sembla obrir la porta al fet que aquests treballadors puguin perdre la seva condició de fixos en les AAPP si desapareix o es privatitza la unitat productiva a la qual pertanyien quan es van integrar en l’administració.Aquesta sentència del Suprem tindrà amb tota seguretat moltes repercussions, entre altres, el fet d’obrir les portes que siguin fixos més de mig milió de treballadors subrogats pels ajuntaments o altres administracions públiques.