TRIBUNA
La fruita: una transformació social
Les temperatures van augmentant i l’estiu va arribant. La calor ja és aquí i aquest fet, per a les nostres terres, les de Ponent, representa el començament de la campanya de la fruita. Una campanya que cada any aplega centenars de persones que fan de la nostra ciutat casa d’acollida durant uns mesos.
Les seves mans s’encarreguen de collir la fuita dolça i la de pinyol que ens acompanya en les tardes caloroses dels mesos més càlids de l’any.
Normalment, són persones que s’acosten a les nostres contrades per treballar duran un termini –curt o llarg– de temps. Sovint es troben en situacions de precarietat legal, laboral i residencial a causa de la manca d’albergs públics, en aquest cas, a la nostra ciutat. És per aquest motiu, que des de fa tres anys, el Pavelló 3 de la Fira de Lleida es converteix en llar per a les persones que s’acosten a les comarques de Ponent per cercar un futur –i, sobretot, un present–, normalment, lluny dels seus països d’origen.Enguany, i després de dos anys de dubtes, d’alegries frustrades i de somriures sota les mascaretes, l’estiu es preveu com tots els estius prepandèmics.
Però amb una característica que, sens dubte, marcarà aquesta campanya: les gelades que van patir les nostres terres a principis del mes d’abril. Unes gelades que han suposat grans pèrdues per als pagesos i que provocaran, també, una caiguda en la necessitat de mà d’obra. Encara és aviat per preveure com serà aquesta campanya, però sí que és bàsic tenir en compte tots aquests factors a l’hora de dissenyar la campanya del 2022.Des de la Paeria, encarem aquest estiu amb ganes i amb la il·lusió i convicció de continuar encarant la transformació cap a una ciutat democràtica, verda, feminista i social.
Ja ho vam començar a treballar l’any passat, quan vam dignificar l’acollida a les persones temporeres. Perquè volem una Lleida que fomenti els drets de la ciutadania, per tal d’empoderar tots els habitants i aconseguir una societat de drets, cohesionada i forta. I és que amb les petites lluites diàries de la política municipal, com el fet d’habilitar un dispositiu d’atenció i acollida a les persones temporeres durant els mesos de la campanya agrària o bé facilitant l’accés al mercat immobiliari, oferint places a pisos de l’EMU, fem la seva estada a la nostra ciutat més humana, més respectada, més càlida.Perquè som i volem ser ciutat d’acollida, i és per això que volem una ciutat enfocada a les persones i bastida per persones; una ciutat de drets, d’oportunitats, de futur.
La Lleida que volem i la que ens mereixem. És per això que estem construint l’ECMU, un projecte ambiciós i de ciutat que donaria als temporers l’acollida estable que es mereixen, però que, a més, també permetria cohesionar la ciutat oferint diversos espais d’ús comunitari, oberts a tota la ciutat. En definitiva, un espai de gaudi, intercanvis i on poder, també, donar resposta a situacions d’emergència o urgència imprevistes com ara incendis, esfondraments, etc.
Lleida, una ciutat de 140.000 habitants que aspira a ser referent i capital, no es pot permetre les imatges d’anys passats, no es pot permetre no fer res –com van fer els anteriors governs durant més de vint anys– i mirar cap a una altra banda. Lleida necessita un equipament comunitari de múltiples usos.Aquest any, però, haurem de continuar usant el pavelló de Fira de Lleida, però amb el mateix objectiu i voluntat: dignificar l’acollida. El dispositiu d’acollida de la Fira 3 comptarà amb més de cent vint places, i als pisos de l’EMU hi haurà cent places.
El pavelló i els pisos comptaran amb un equip multidisciplinari format per persones formades en el camp del treball i la integració social, però també per agents de suport de recerca de feina, administratives i juristes, per oferir una atenció i suport integral, més enllà de l’acollida. Perquè l’acollida a persones temporeres és una tasca transversal i no podem oblidar que l’objectiu final és que aquestes persones trobin feina –si no en tenen–, lloc on viure i puguin optar a regularitzar la seua situació. Aquest darrer punt continuarà sent el nostre cavall de batalla a Madrid.Lleida ha de ser –i és– ciutat d’acollida i llar per a les persones temporeres que, durant un temps, cuiden i recol·lecten la fruita dels nostres trossos i terres.
És per això que volem construir una Lleida social i justa. Perquè viure i treballar dignament ha de ser –i volem que sigui– un dret per a totes les persones que amb el seu esforç, dedicació i treball incansable fan de Lleida la ciutat de drets on volem viure.