La pagesia, entre les cordes

Com és sabut per tothom, el sector agroalimentari ha estat i segueix sent un dels grans perjudicats per qüestions de preus i fenòmens meteorològics diversos. El sector de la pagesia ha d’afrontar, massa sovint, greus problemàtiques i, per a més agreujant, sense comptar amb un govern a Catalunya que ajudi el sector amb eficiència i celeritat.

Aquesta vegada, bona part dels cultius del territori s’han vist damnificats per una gelada devastadora, amb afectacions molt greus.

I un cop més, mentre el sector es bolca a tornar a demanar reiteradament que són necessàries ajudes directes i urgents, es troben amb les portes tancades del govern. Aquest passat dimarts, 24 de maig, una gran representació d’alcaldes i agricultors ens vam mobilitzar fins al Palau de la Generalitat amb la voluntat de poder parlar i traslladar els neguits i necessitats al president o, si més, no a la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. I un cop més, no va poder ser.

Rebuts per la secretària General de Presidència, li vam traslladar la urgència de definir els ajuts que tant s’han promès, de determinar quantitats i temporalitats. Com a resposta només vam rebre l’habitual “s’hi està treballant”. Cal prendre consciència que la situació actual del sector es traduirà aquest any en què el sector no podrà oferir els llocs de treball habituals per a la recollida, en què les centrals fructícoles no podran afrontar les despeses fixes i que seran els agricultors els que han d’assumir uns costos i despeses sobrevinguts que segurament no podran recuperar.

A tot aquest desgavell cal sumar el poc o nul relleu generacional; un factor que és clau en el despoblament als nuclis rurals més petits i mitjans on s’està fent cada cop més difícil garantir llocs de feina estables i serveis bàsics. Una realitat que ens provoca una profunda tristesa. Una realitat que es contraposa a l’èxit d’Alcarràs, que semblava obrir la porta a una visió i valoració diferent del món rural i agrari.

Una realitat en la qual en definitiva acabem sent espectadors, tots plegats, d’un abandonament del sector primari, defensat aferrissadament per sindicats i plataformes, però cada cop més oblidat per un Govern que ni hi és ni se l’espera. No volem una pagesia polititzada. Volem una pagesia que rebi el suport polític que requereix per superar les adversitats que se li presenten.

Perquè sense la pagesia, tinguem-ho tots molt clar, no hi ha país possible.