Tenim un Enre9 a Lleida

Quan l’octubre de l’any 2021 el local d’assaig de la companyia de teatre La Baldufa es va omplir de gent provinent de tota mena d’entitats socials i veïnals, de professionals de diversos àmbits de les arts en viu o de persones a títol individual, va començar a quallar un projecte sorgit de baix cap a dalt. Els assistents responien a la crida que va fer la comissió de cultura de la zona 9, que correspon als barris de la Mariola, els blocs Joan Carles i el Turó de Gardeny.

Amb l’impuls de l’equip de La Baldufa, que forma part d’aquesta comissió, es va plantejar un festival d’arts en viu al carrer que trencava els esquemes habituals d’aquesta mena d’esdeveniments. Es tractava d’implicar-hi tots els agents possibles, ja fossin dels barris de la zona 9 com d’altres llocs de la ciutat.

Però aquesta implicació no passava per les aportacions econòmiques sinó per la participació en la gènesi, els continguts i la mateixa organització.Els objectius eren molt clars: aconseguir organitzar un festival d’arts en viu d’alta qualitat amb companyies professionals i associacions, que despertés l’interès de perfils de públic molt diversos i que participessin en la seva organització entitats formals o informals però totes interessades a fomentar la cohesió social a la nostra ciutat. També que la ciutadania de tot Lleida s’atansés als carrers i places de la Mariola, els blocs Joan Carles o el Turó de Gardeny per poder conèixer aquests barris i que els residents poguessin gaudir del teatre i la música de qualitat a la porta de casa seva.Podem afirmar que els objectius s’han aconseguit plenament i també que s’han identificat elements per poder millorar el festival i fixar nous objectius de cara a la propera edició.Durant quatre dies, els carrers i places de la zona 9 han viscut en ebullició quasi permanent. La plaça Barcelona, el pavelló i el pati de l’escola Magí Morera (gràcies per tot, Javi), la plaça del Calidoscopi, el pavelló de l’escola Santa Maria de Gardeny (moltes gràcies, Anna) o els jardins del Primer de Maig s’han convertit en l’escenari del Festival Enre9, en el qual companyies lleidatanes i d’altres contrades han fet xalar grans i petits.

Zones de jocs, concursos de garrotins, gegants amb l’estrena de la Donapopa (Gràcies, Llavors de Vincle!), teatre social, diables, balls tradicionals d’arreu del món, DJ i vermuts, circ, titelles i molta, molta festa. Cal agrair especialment la feina dels prop de seixanta voluntaris i voluntàries que es van encarregar que l’Enre9 estigués molt endreçat.Uns mesos abans de l’octubre del 2021 ens vam reunir amb La Baldufa i ens van dir: “N’estem pensant una de grossa. Si la tirem endavant podem comptar amb vosaltres?”Quan ens van fer cinc cèntims del projecte, la resposta va ser ben clara: podeu comptar-hi.

A la regidoria de Cultura s’hi va sumar Participació i al final gairebé tot l’ajuntament, també l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Generalitat. Es tractava d’acompanyar el projecte amb recursos econòmics i tècnics. La complicitat d’entitats com Òmnium, Futur o FOCCS i moltes d’altres que no puc citar per raó d’espai va ser una de les claus de l’èxit.La proposta era absolutament coherent amb els principis que vam defensar des d’un inici a la Regidoria de Cultura.

Volem garantir l’exercici dels drets culturals de tota la ciutadania de Lleida i aquesta tasca no és fàcil, perquè cal anar més enllà de posar diners sobre la taula. El treball comunitari i participatiu és una tasca laboriosa, però els projectes sorgits des de la base s’aproximen molt més als criteris de la democràcia cultural. Crec que qualsevol persona que s’acostés a la plaça Barcelona o als jardins del Primer de Maig va poder percebre que alguna cosa diferent estava passant a Lleida i allà es va fer palès amb força que la cultura és una eina poderosa de transformació social.A vegades els noms fan justícia als esdeveniments més enllà de les filigranes semàntiques del màrqueting.

Aquest mes de maig vam tenir molt d’Enre9 a Lleida i l’any vinent en tindrem més.