La deriva de l’aigua potable

Els recents episodis de contaminació per herbicides, de quelcom tan essencial com l’aigua potable, clamen una solució urgent. Els habitants de les Garrigues es mereixen que l’aigua disposi de plenes garanties tot l’any. El mateix cal esperar per a la ramaderia intensiva, molt present a la comarca.

Array Els agents contaminants han estat ben identificats.

Dues substàncies herbicides habituals al cultiu del panís, s-metolaclor i terbutilazina. Les analítiques de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre revelen la seva presència al riu Segre durant tot l’any. Els informes són públics al seu portal.

A la primavera, quan es realitzen els tractaments herbicides, la concentració incrementa i, en ocasions, malgrat la potabilització, se superen els límits admesos a la UE (0,10 micrograms per litre per a una substància i 0,50 micrograms per litre per al conjunt de fitosanitaris detectats). El panís es cultiva extensament als regadius de la Noguera, Pla d’Urgell, Segrià i Urgell. En total, 32.000 hectàrees (DACC, 2022) que es tracten amb herbicides.

La quantitat total aplicada es comptabilitza en desenes de tones que majoritàriament segueixen un procés de degradació al sòl.No obstant, una part gens negligible s’infiltra o llisca amb l’aigua o bé es trasllada directament per via aèria en el moment de l’aplicació fins als marges de les parcel·les de cultiu. A via, l’aèria, és la majoritària. Tècnicament es designa com deriva ja que està constituïda per la part del producte aplicat que no es diposita sobre l’objectiu.El s-metolaclor i la terbutilazina segueixen pels desguassos i arriben al Segre, majoritàriament, amb les aigües dels afluents del marge esquerre, els rius Sió i Corb, la Clamor de les Canals i la Femosa.

Els tres primers, abans de la derivació del Canal de Seròs a les comportes de Lleida. A partir d’aquest punt, l’aigua flueix pel canal fins al Pantà d’Utxesa on es troba la captació de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues que proveeix d’aigua potable els pobles i granges. Existeixen diverses mesures per mitigar la deriva.

Les més decisives, ajustar la dosi a la mínima necessària i tractar amb vent en calma. També fer-ho a velocitat moderada, amb un equip precís, dotat de broquets de reducció de deriva que proporcionen gotes robustes. I, la més important, respectar una banda de seguretat sense tractar fins al marge de la parcel·la que, en el cas dels herbicides que ens ocupen, hauria de tenir una amplada mínima de 10 metres.

Cal personal cada cop més especialitzat per a la pràctica dels tractaments, format també en tècniques de precisió.Aquestes mesures preventives són les habituals als països centreeuropeus que, com nosaltres, disposen d’extenses superfícies de panís. Anys enrere, patien episodis de contaminació similars. Tanmateix, els agricultors, tècnics prescriptors, empreses de tractaments i, especialment, les administracions han actuat conscientment, generalitzant les bones pràctiques sanitàries.De fet, aquestes pràctiques responsables són obligades per la legislació europea des de fa més d’una dècada (Directiva 128/2009/CE sobre Ús sostenible dels Fitosanitaris).

Malauradament, en aquesta qüestió anem molt endarrerits i les conseqüències són greus.Cal l’acció decidida i urgent del DACC, competent a totes bandes (sanitat dels cultius, protecció de les aigües) i la implicació de les Agrupacions de Defensa Vegetal. Disposem del coneixement necessari per adequar les mesures preventives al nostre context productiu: acaba de rebre una distinció la investigació sobre mitigació de la deriva desenvolupada pel Centre Agrotecnio-UdL. També l’IRTA treballa en la mesura del potencial contaminant de la deriva.

És bastant probable que la conjuntura mundial ens condueixi a incrementar la superfície de panís i, conseqüentment, el risc associat als herbicides. Doble motiu, doncs, per accelerar les actuacions. Però el mal inicial ja està fet (descontaminar és llarg i costós).

Tal vegada, caldrà considerar el que aquests dies s’ha proposat obertament: subministrar les Garrigues amb aigua del Canal Segarra-Garrigues, que ja proveeix diferents pobles de la Segarra, l’Urgell i la Conca de Barberà.Cal analitzar la viabilitat tècnica i econòmica de la proposta, però en cap cas aquesta possibilitat inhibeix l’obligació dels qui fan ús dels herbicides i de l’administració a reduir dràsticament la contaminació d’Utxesa.